Hola a tothom, com jo soc de Granollers he volgut començar pels 2 dels llocs més emblemàtics
de Granollers que serien l’ajuntament que és una institució antiga i amb poder legislatiu i la
plaça de l’ajuntament que seria a qui representaria al poble.

M’ha interessat mostrar els contrastos que hi ha entre un edifici i l’altre, a part que són edificis
antics i molt bonics de la ciutat.

Espero que us sigui del vostre agrado.

Us deixo l’enllaç del drive perquè podeu veure la meva entrega.

https://drive.google.com/drive/folders/1fhZMqCybO5psn3H2V00Zk73ZH3s8OSbi

Una salutació cordial,

Jordi.

Argument del primer registre:

Aquest registre parteix de diverses imatges d’un edifici del barri de Gràcia preses en dos moments diferents del dia: durant el dia i durant la nit. A primera vista, podem veure un simple edifici i un simple carrer, integrats dins el paisatge urbà quotidià. Tot i això, en observar-lo, podem interpretar-lo com una mena de frontera o límit que reflecteix determinades desigualtats socials i econòmiques.

Es tracta d’un barri que s’ha gentrificat en els darrers anys, produint per tant un augment en els preus de l’habitatge i el cost de vida en el barri. Aquesta realitat fa que l’accés a viure en aquest espai estigui condicionat per factors econòmics. L’edifici, que aparentment és només una construcció més del barri, es converteix així en una mena de barrera simbòlica: només determinades persones poden permetre’s viure-hi, mentre que d’altres de més baixes rendes han d’abandonar les seves cases.

El contrast entre les imatges del dia i de la nit també ens ofereix una altra lectura. Durant el dia, l’edifici forma part de la vida quotidiana del barri, amb moviment i activitat al carrer. A la nit, en canvi, les finestres il·luminades suggereixen la vida privada que hi ha a l’interior, que a la vegada ens recorden que aquest espai domèstic és inaccessible per a moltes persones. D’aquesta manera, l’edifici funciona com un límit entre l’espai públic i l’espai privat, però també com una frontera social marcada per les possibilitats econòmiques.

A partir d’aquest registre, es pot reflexionar sobre com l’arquitectura i l’espai urbà no són neutres, sinó que reflecteixen dinàmiques socials més àmplies. Els edificis, els carrers i els barris poden actuar com a fronteres que delimiten qui pot habitar determinats espais i qui en queda fora.

https://drive.google.com/drive/folders/1rNYGPx7X2mM9iFZyN05He7J_39U6cAHQ?usp=drive_link

Aquest primer registre audiovisual que he realitzat, ens hem de situar a l’estació de tren de Móra la Nova, concretament dins l’estació i també, al pas a nivell que travessa el poble. L’estació és un espai que forma part del dia a dia de moltes persones, adolescents per anar a estudiar a la ciutat, adults per anar a treballar, entre d’altres… El pas a nivell, connecta dues zones del municipi i actua com un punt de pas habitual. Tanmateix, durant el moment de la gravació, a causa dels problemes actuals a les vies, no hi circulaven trens. Aquesta situació genera una escena particular: un lloc que normalment està associat al moviment i al trànsit, apareix completament buit i silenciosa.

Aquesta absència d’activitat ferroviària, també es percep en l’àmbit sonor. En el vídeo es pot observar com el silenci domina l’espai i permet sentir sons que habitualment passen desapercebuts, com el cant dels ocells o altres sons de la natura. Aquest canvi fa que l’espai es percebi d’una manera diferent. Allò que normalment seria un lloc de pas es converteix en un espai tranquil, gairebé contemplatiu.

Aquesta experiència es pot relacionar amb la idea de paisatge sonor, que entén el so com una part essencial de la manera com percebem els espais. Els sons formen part de la identitat d’un lloc i influeixen en la manera com el vivim. Tal com assenyala Llorca (2017), el so actua com un element que connecta el territori amb la percepció de les persones i contribueix a configurar la nostra experiència dels espais urbans.

A més, el pas a nivell també funciona com una frontera física dins del poble, ja que separa la part superior i la part inferior de Móra la Nova. Aquest registre permet observar com un espai quotidià pot revelar diferents dimensions del territori quan s’analitza amb més atenció.

A continuació, us deixo el vídeo en aquesta entrada i l’enllaç a la meva carpeta del Drive compartida amb tots vosaltres!

Salutacions,
Sergi Benaiges.

Referències bibliogràfiques:
Llorca, J. [Joaquín]. (2017). Paisaje sonoro y territorio. El caso del barrio San Nicolás en Cali, Colombia. Revista INVI, 32(89), 9–59. 

https://drive.google.com/drive/folders/12eHtXoOlN7LEiN4CBnt6YM2cCtoOYwU6

Des de fa uns mesos estic vivint en una ciutat de la Xina perquè hi treballo en el futbol professional. La major part del temps el passo entre el camp d’entrenament i l’hotel on visc ara mateix. És un lloc bastant neutre com de pas, on molta gent entra i surt cada dia. Però aquests dies he intentat mirar-lo amb una mica més d’atenció com si fos un espai per observar coses que normalment queden bastants amagades.

El passadís de l’hotel és un lloc una mica curiós. Sempre està molt silenciós i sembla que no hi passi res, però al mateix temps és un espai on es creuen persones diferents que van i venen. De vegades només se senten passes, alguna porta que es tanca o l’ascensor que arriba a la planta. És un espai públic però també té una sensació una mica estranya de privacitat. La porta de l’habitació és potser el límit més clar. Quan la tanques entres en un espai més teu, més tranquil i separat del que passa fora. També m’ha cridat l’atenció el tema de l’ascensor ja que funciona amb una targeta i només et deixa anar a la teva planta. És com una frontera invisible. No és una paret ni res molt evident però igualment marca fins on pots arribar. Una altra cosa és el contrast entre dins de l’edifici i el carrer. A dins tot és bastant silenciós i controlat. Quan surts fora en canvi apareixen els sorolls de la ciutat, amb cotxes, gent, llums i moviment.

Un lloc tan normal com es un hotel pot explicar bastantes coses sobre com s’organitzen els espais i com ens movem dins d’ells. Normalment passem per aquests llocs sense pensar-hi massa, però si t’hi fixes una mica veus que estan plens de petits límits i canvis entre espais.

fotografies: https://drive.google.com/drive/folders/1HtKTWvj9BOp4LaPnEA4VdkYrvmjmha8a