He fet aquest registre combinant diferents moments d’un concert de música al qual vaig anar. Són uns fragments del concert amb instruments i veus, el soroll de pilotes de bàsquet rebotant abans que comencés i alguns sons de la gent després que acabés.

Aquest ritme que s’escolta funciona com un leitmotiv que torna al llarg del paisatge sonor i canvia, no sempre se sent clarament però hi és. El dum dum de les pilotes és el fil conductor, el que ens situa dins de l’ambient però sense absorbir tota l’atenció.

M’agrada com els sons previs, quan el recinte estava mig buit, contrasten amb l’’inici del concert i després amb els sons de la gent que marxava. Això em fa pensar en límits: entre moments, entre espais i fins i tot entre emocions. 

He après a fixar-me en coses que normalment ni notaríem i a entendre com els sons poden explicar una història, no només decorar un moment. La part més difícil ha estat triar què posar per fer sentir els límits i les diferències sense que sigui només “bonic de veure o escoltar”.

Aquest registre acaba amb un petit fragment cantat del dum dum, d’una persona que sortia del concert i ho repetia mentre caminava. M’ha semblat una manera bonica d’acabar: la màgia de la música, que no s’acaba i que ens l’emportem amb nosaltres.

Enllaç del drive: https://drive.google.com/drive/folders/1r2meuk8fD2CVJXc5L1G8xX6Uw1V6QCQo