Hola a tothom, seguiré mostrant Granollers. Aquest cop he volgut mostrar 2 dels llocs més saludables de Granollers que serien el passeig que tenim al llarg del riu congost on tothom i pot anar lliurement i les pistes d’atletisme on no tothom i pot anar i és un lloc amb moltíssimes normes.

M’ha interessat mostrar els contrastos que hi ha entre una zona saludable i l’altre, una és totalment gratuïta i l’altre de pagament i tot i així no hi ha tanta diferència de participants.

Espero que us sigui del vostre agrado.

Us deixo l’enllaç del drive perquè podeu veure la meva entrega.

https://drive.google.com/drive/folders/1H_G06_GCctoxDvKEEk_44ICCvGy4wyiO

Una salutació cordial,

Jordi.

En aquest segon registre he volgut centrar-me en els límits relacionats amb la comunicació que en el meu cas formen part clarament del dia a dia aquí a la Xina.

Les tres fotografies mostren situacions on aquest límit es fa notar. La imatge del menú del restaurant i el cartell del carrer són moments en què no entenc directament el que tinc davant i necessito ajuda per interpretar-ho ja que no tinc coneixement dels caràcters en xinès. La captura de pantalla del grup de “Wechat” (equivalent whatsapp a la Xina) de l’equip de futbol on treballo amb la traducció automatica a sota, mostra com moltes vegades depenc de de la tecnologia per poder entendre o fer-me entendre. En la mateixa línia el cartell del carrer visualment és bonic però no és útil per ajudar-me a ubicar-me ja que no el puc entendre però si el puc mirar.

L’àudio acaba de mostrar tot això perquè es pot escoltar una situació real d’un entrenament. Parlo jo en castellà amb alguna paraula en xinès, després el traductor ho tradueix al xinès per als jugadors, i també se sent alguna resposta dels jugadors en xinès quan els hi pregunto conceptes futbolístics. Aquí es veu del tot com la comunicació no és directa, sinó que va a trossos, amb pauses i adaptacions constants.

Tot això m’ha fet veure que aquests límits no es veuen tant com una porta o una paret (limits físics) com veiem en el meu registre 1, però hi són igualment i afecten bastant el dia a dia. No compartir llengua fa que sempre necessitis algú o alguna eina pel mig, i això es fa notar molt.

Registres al drive:

https://drive.google.com/drive/folders/1clnfYy8cXhk7y3UjTCZ8iSA3nrQ2dRh5

Com canvia el significat d’una imatge religiosa quan passa de formar part d’un espai religiós a formar part del cos d’una persona en forma de tatuatge? A partir d’aquesta idea he realitzat una sèrie d’esbossos relacionats amb la iconografia religiosa, com ara una església, Jesucrist a la creu, la Verge Maria i una mà amb un rosari. Aquests dibuixos s’han plantejat no només com a imatges religioses, sinó també com a possibles dissenys de tatuatge, amb la intenció de reflexionar sobre el significat dels símbols i la relació entre identitat, cos i creences.

Els dibuixos s’han realitzat utilitzant la tècnica de l’sketching, que consisteix a fer esbossos ràpids i informals amb l’objectiu de captar l’essència del tema sense centrar-se excessivament en el detall o la perfecció del dibuix. Aquest tipus de dibuix s’utilitza sovint per explorar idees, experimentar amb la composició i desenvolupar habilitats gràfiques (Forné, Satorra i Sanguesa, 2025). En aquest cas, l’sketching m’ha servit com a eina per pensar i explorar visualment com els símbols religiosos poden adquirir nous significats quan es traslladen al cos. Molts tatuatges tenen un significat personal per a la persona que els porta, i sovint estan relacionats amb experiències, creences, records o moments importants de la vida. En aquest sentit, el cos es pot entendre com un espai on les persones construeixen la seva identitat i expressen la seva manera de veure i entendre el món. Les identitats es construeixen dins d’un context social i relacional, a través d’interaccions, valors i normes compartides, i poden transformar-se amb el temps. Cada un dels elements dibuixats pot tenir també diversos significats simbòlics quan es converteixen en tatuatge, per exemple: l’església pot representar un espai de refugi, de pau o de connexió espiritual; la figura de Jesucrist a la creu pot simbolitzar el sacrifici, l’esforç, el patiment, la superació o la fe; la Verge Maria pot associar-se amb la protecció, la maternitat, l’amor o la guia; i el rosari pot representar la pregària, la connexió amb la fe o el record d’una persona o d’un moment important. En el context del tatuatge, aquests símbols sovint deixen de tenir únicament un significat religiós col·lectiu i passen a tenir un significat personal, relacionat amb la història i les experiències de la persona que el porta.

A través d’aquests esbossos he volgut reflexionar sobre com els símbols religiosos poden formar part de la identitat personal més enllà de l’espai de l’església. Quan aquests símbols es converteixen en tatuatges, passen de formar part d’un espai religiós a formar part del cos i de la història personal de cada individu. D’aquesta manera, el cos es pot entendre també com un espai simbòlic on s’inscriuen creences, valors, records i formes de pertinença. Així, aquest registre no només consisteix en la realització d’esbossos, sinó en una reflexió sobre la relació entre símbol, identitat i cos, i sobre com les imatges religioses poden adquirir nous significats quan passen de l’espai sagrat al cos de les persones. 

BIBLIOGRAFIA

Forné, E. [Ester]; Satorra, R. [Rubén]; Sanguesa, M. [Miquel]. (2025) Guia per a l’enregistrament i recerca amb imatge i so [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).