Debat1el Relat de l’educació artística

  1. Oriol Blasco Boluda says:

    Hola Alex, jo també vaig anar al concert de Melendi i la veritat és que em va encantar. A més, estic totalment d’acord amb el que dius que la música ajuda a gestionar les emocions; crec que té una manera molt especial de fer que el públic connecti amb ell i fa que visquis les cançons d’una manera molt més intensa i propera.

Debat1el Activitat 2 Reflexió final. 24/03/2026

  1. Maria Teresa Llumà Gomera says:

    Estic molt d’acord amb tu, Jordi, en el punt que l’art ha d’anar més enllà del full i el llapis. De fet el que comentes que la digitilització també és una eina on pots ser creatiu i has d’ensenyar a les noves generacions. De fet, la meva segona aportació als registres, es una gravacio del proces de la obra de les propies imatges recollides, i evidentment està digitalitzat per donar-li un punt més creatiu al fet en sí…  aprenc d’allò que llegeixo, i aplico allò que penso que m’acosta a l’art, i si ha de ser en versió digital, doncs així aprenc nous camins d’expressió visual.

Debat1el Relat de l’educació artística

  1. Roser Guarch Martí says:

    Hola Jordi!

    M’ha agradat molt llegir el teu relat perquè mostres una reflexió molt honesta sobre com has viscut l’art durant la teva vida. M’ha cridat especialment l’atenció la idea que has dit sobre utilitzar l’art a l’aula com una manera d’obserar el món i de fer-se preguntes. Penso que aquest punt de vista és molt enriquidor per als teus futurs alumnes.

Debat1el Relat de l’educació artística

  1. Lucía Barranco Lorente says:

    Bona dia, Noa!
    Llegint el teu text, es nota molt clarament com has anat construint la teva pròpia manera d’entendre l’art, i això el fa molt proper i interessant.
    M’ha cridat especialment l’atenció com expliques que, tot i no sentir-te còmoda amb el dibuix, vas saber trobar altres vies com el cosit. Això demostra que la creativitat no depèn d’una tècnica concreta, sinó de la capacitat d’adaptar-se i explorar. A més, el fet que donis importància a activitats quotidianes com cosir o combinar roba em sembla molt correcte, ja que posa en evidència que l’art pot estar present en el dia a dia.
    També m’ha semblat molt interessant la relació que estableixes amb l’esport. És una perspectiva poc habitual i crec que aporta molta riquesa a la teva reflexió, perquè amplia la idea d’art cap al moviment i l’expressió corporal.
    D’altra banda, la part en què parles del teu treball amb infants m’ha semblat especialment significativa. El fet que aquesta experiència també t’ajudi a reflexionar sobre tu mateixa diu molt de la teva evolució i de la teva mirada com a futura docent.
    Per acabar, crec que el teu relat transmet molt bé la idea que no hi ha una única manera de ser creativa ni de fer art. Has pogut convertir les dificultats inicials en oportunitats.
    Gràcies per compartir-lo!
    Lucía Barranco

Debat2el Relat de l’educació artística

  1. Jordi Soler Lopez says:

    El teu text és un exemple perfecte del que exposen Aiello, Iriarte i Sassi (2011) a La narració de la biografia escolar com a recurs formatiu. Has aconseguit fer un exercici de reflexió que va més enllà de la simple descripció: has convertit els teus records en un “objecte de reflexió”.
    En la teva infància, vas viure l’art com una eina d’expressió per “dir el que no podies dir amb paraules” mostrant la Perspectiva expressiva i productiva.

    La capacitat de mantenir la teva “mirada artística” activa fora de l’aula. Trobant l’art en el cinema, en les visites culturals amb els teus pares i fins i tot en la natació (el cos en moviment). Això demostra una gran autonomia i una comprensió de l’art que va més enllà del currículum escolar.

    L’escena com a obra d’art viva: Identificar el vestuari, el maquillatge i les personalitats de l’escena tecno com a art demostra que entens que la cultura visual i l’estètica estan presents en la vida quotidiana com explica (Hernandez ,2007, esmentat als documents)

    Conclusió

    El teu relat és molt positiu perquè mostra una evolució constant. Has integrat l’art com una filosofia de vida que t’ajuda a ser crítica, a expressar-te corporalment i a connectar amb el món de manera profunda. La teva trajectòria és un clar exemple de com l’educació artística, quan s’interioritza, esdevé una eina per a la llibertat personal.

  2. Maria Llauro Capel says:

    Hola Marta,
    M’ha semblat molt interessant el teu relat perquè es veu com l’art ha estat present en diferents moments de la teva vida i de formes molt diverses. M’ha cridat especialment l’atenció com descrius les experiències de la infància amb materials com el fang, la sorra o el collage, ja que són activitats que permeten experimentar molt amb la creativitat. També m’ha agradat la manera com relaciones l’art amb el cos, tant amb el patinatge com amb la natació, i com expliques el paper que ha tingut la música i el cinema en la teva manera d’entendre el món.
    Com a pregunta, em preguntava si creus que les experiències artístiques que vas tenir a l’escola van influir en el teu interès actual per la música i l’expressió corporal o si creus que ve d’algun altre lloc!
    Merci.