Publicat per 
Debat0el Registre 2 – El pregó del poble i els límits del so
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Sergi Benaiges López
Publicat per
Debat0el Registre 1- Estació de tren i pas a nivell
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Publicat per
Debat1el Mapa de pràctiques culturals i artístiques
- David Pujol Creus says:
Hola Sergi!
M’ha agradat molt la sinceritat del teu mapa, sobretot quan reconeixes que tens més limitat l’art més “institucional” i que vius l’art de manera més quotidiana i digital. Crec que a molts ens passa el mateix: al final, la cultura la vivim amb la música que portem als auriculars o amb el mòbil a la mà.
M’ha cridat molt l’atenció com la fotografia et serveix per “transformar la mirada en narrativa visual”. Em sembla una definició brutal. Jo també penso que l’art hauria de servir per explicar la nostra pròpia història i no només per copiar models. Al meu relat explicava que l’escola era tan rígida que a vegades ens feia sentir una mica invisibles… Creus que aquesta llibertat que et dóna la càmera és precisament el que ens ajuda a construir la identitat que a l’escola no ens deixaven treure?
Merci!! ????
David
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el Presentació Sergi Benaiges
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola, Sergi!
M’ha agradat molt llegir el teu relat perquè crec que expliques molt bé aquesta idea que moltes vegades a l’escola fèiem activitats artístiques, però sense acabar de reflexionar gaire sobre què hi havia darrere del que fèiem. M’ha semblat molt interessant això que dius de la plàstica i la música com espais molt presents, però sovint més vinculats a decorar, preparar o fer activitats concretes que no pas a entendre l’art d’una manera més crítica. També m’he sentit identificada amb la part de la fotografia, perquè a mi també m’agrada molt i en el meu cas també té bastant a veure amb l’entorn familiar. Però sobretot m’ha agradat com expliques que és fora de l’escola on acabes trobant aquest espai més personal i propi dins l’art. Al final, moltes vegades és amb els anys quan realment entenem tot el que certes experiències ens han anat aportant i com això també acaba influint en la manera com volem mirar l’educació i en aquest cas l’art.
M’ha agradat llegir el teu relat i un dels aspectes més destacables del text que he trobat, és la capacitat que tens per relacionar les teves experiències personals amb una mirada crítica sobre el paper de l’educació artística a l’escola. No et limites només a explicar records, sinó que també reflexiones sobre què significaven aquelles pràctiques i quines conseqüències han tingut en la teva manera d’entendre l’art avui.
També és molt interessant com identifiques no només el que vas viure, sinó també les absències de la teva educació artística. El fet de parlar de la manca d’anàlisi d’imatges, de debat crític o de connexió amb el context cultural aporta molta profunditat al relat. Aquesta mirada ajuda a entendre com l’escola pot transmetre determinades idees sobre l’art, fins i tot sense fer-ho de manera explícita.
Un altre punt fort del text és la part final, quan expliques la relació amb la fotografia. La manera com descrius aquest procés, vinculat a l’entorn familiar i a la construcció d’una mirada pròpia, dona al relat una dimensió molt personal i mostra clarament el pas de consumidor cultural a productor. Això connecta molt bé amb la reflexió final sobre la futura pràctica docent.