Hola a tothom, seguiré mostrant Granollers. Aquest cop he volgut mostrar, en format vídeo, un recorregut que va del centre de Granollers, concretament del carrer de les botigues, en direcció cap a la perifèria.

Aquest recorregut es veuen molts contrastos, ja que al centre no hi poden anar cap mena de vehicles, i un cop surt de la zona comercial es pot anar de qualsevol manera, sigui a peu, corrents o amb qualsevol vehicle.

També canvia molt l’estètica d’una zona a l’altre, la quantitat de persones, les accions que desenvolupen…

Espero que us sigui del vostre agrado i us deixo l’enllaç del drive perquè podeu veure la meva entrega del registre 3.

https://drive.google.com/drive/folders/1mC5VN-v3WyL4GTrOPzNx5qvMiX12tBQB

Una salutació cordial,

Jordi.

En aquests dos registres sonors he volgut observar com canvia la percepció d’un mateix espai segons la manera com s’habita. Tots dos àudios estan gravats en el mateix lloc, un frontó, però transmeten sensacions molt diferents. En el primer, només s’escolta el so de la pilota colpejant la paret, repetitiu i constant. Aquest so genera una atmosfera tranquil·la, gairebé meditativa, on la solitud es converteix en un espai de concentració i connexió amb una mateixa. L’absència d’altres veus o sorolls externs fa que l’experiència sigui íntima i introspectiva.

En canvi, en el segon àudio apareixen altres elements sonors, com els gemecs o expressions que acompanyen els cops de pilota. Aquests sons trenquen el silenci i aporten una dimensió més corporal i expressiva a l’activitat. El mateix gest esportiu deixa de ser només tècnic per convertir-se en una forma d’expressió del cos, fent visible l’esforç i la intensitat del moment.

A través d’aquests dos registres es pot observar una mena de “frontera” dins del mateix espai: la diferència entre viure’l des de la calma i la solitud o des de l’expressivitat i la presència més intensa del cos. Aquesta frontera no és física, sinó sonora i emocional, i posa de manifest com un mateix entorn pot generar experiències molt diverses segons la manera com ens hi relacionem.

Aquesta observació m’ha fet reflexionar sobre com els espais quotidians poden ser alhora llocs de calma i d’expressió, i com la diferència no sempre es troba en l’espai en si, sinó en les pràctiques i actituds de les persones que l’habiten.

https://drive.google.com/drive/folders/1_QE_bTXTAn9ttmjnT-FDe8UVUcfzO_bs?usp=drive_link

Tercer registre: La calma travessada pel límit

En aquest tercer registre he optat per continuar explorant el so, però aquest cop des d’un espai molt diferent: el pati de casa meva. A diferència del registre anterior, aquí no hi ha moviment ni foscor, sinó una atmosfera de calma, plena de sons de la natura, que convida a aturar-se i escoltar amb més atenció.

L’àudio recull com a so principal el cant dels ocells, que genera una sensació de tranquil·litat i de connexió amb l’entorn natural. Aquest espai es percep com un lloc segur, íntim i aparentment aïllat del ritme exterior. No obstant això, de fons també s’hi escolten alguns gossos bordant a la distància, un petit detall que trenca lleugerament aquesta sensació de pau i introdueix una altra dimensió del territori.

Aquesta convivència de sons em fa pensar que les fronteres no sempre són evidents, sinó que poden aparèixer de manera subtil. El pati sembla un espai propi, un clar “dins”, però els sons externs ens recorden que no està completament aïllat i que vivim en relació amb els altres. Tal com plantegen Kremer et al. (2018), les fronteres no només separen, sinó que també connecten, i sovint es construeixen a partir de relacions invisibles entre espais i persones.

Aquest exercici m’ha ajudat a entendre que fins i tot en els espais més tranquils hi ha presència de l’altre, encara que sigui de manera indirecta. He après a escoltar més enllà del que és evident i a donar valor als petits detalls sonors que configuren el meu entorn. La dificultat principal ha estat captar aquesta subtilesa i interpretar-la sense perdre la senzillesa de l’escena.

Enllaç a la carpeta Drive:

https://drive.google.com/drive/folders/1zkKCaJi-1ZUPUBmtAPVVFwILlYSSHI39?usp=sharing

Referència:

Kremer, L., Vanoli, F., Caillouette, J., Doré, C., Vatz Laaroussi, M., Yáñez Canal, C., & Campos-Flores, L. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. En C. Yáñez Canal (Ed.), Entre-lugares de las culturas. Universidad Nacional de Colombia.