Publicat per 
Debat0el Segon registre: El so del límit i l’alteritat
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Amanda Salvador Rodríguez
Debat0el Primer registre: les línies que ens divideixen i ens connecten
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Publicat per
Debat0el Mapa de pràctiques culturals i artístiques
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el Presentació Amanda Salvador Rodríguez
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Bona nit, Amanda! Ara he llegit el teu relat i m’ha paregut molt interessant. Veig que des de petita has sentit l’art dins tu mateixa. Pel que comentes, es nota que ets una gran entusiasta de l’educació artística.
I referent al tema que menciones sobre el cant, encara ara continues anant a classe i formant-te? I una altra pregunta, quan vares començar a cantar, et posaves nerviosa?
Bona tarda Caterina i gràcies per les teves paraules!
Ja fa temps que vaig deixar les classes de cant, tot i que confesso que m’encantaven. Em vaig mudar i, amb el pas del temps, les prioritats econòmiques desgraciadament van passar a ser unes altres. I pel que fa al que comentes dels nervis… Sempre que m’ha tocat cantar davant d’algú m’he posat nerviosa. Ara ja no em passa tant, però al principi moltíssim. Demanava als meus amics i/o familiars que no em miressin directament perquè jo pogués començar a cantar i tot.
Bon dia Amanda,
El teu relat m’ha semblat molt interessant perquè expliques d’una manera molt clara com l’educació artística pot anar més enllà de l’escola i formar part de la construcció de la identitat personal. M’ha agradat especialment quan expliques que, a primària, la creativitat i la llibertat d’expressió eren més importants que el resultat final, ja que això ajuda molt a què els infants desenvolupin confiança i gaudeixin del procés creatiu.
També trobo molt enriquidor que incorporis les experiències extraescolars, com el ball i el cant, perquè mostres com l’art pot ser una forma d’expressió emocional i corporal molt potent. A més, és molt interessant la reflexió que fas sobre el Grau d’Animació Sociocultural, ja que evidencia que l’art també pot ser una eina professional per generar participació i cohesió social.
Finalment, comparteixo la teva reflexió sobre el fet que sovint l’art queda en un segon pla dins del sistema educatiu. Crec, igual que tu, que l’educació artística pot ajudar molt al desenvolupament emocional, creatiu i comunicatiu dels infants, i per això és important donar-li el valor que mereix a l’escola.
Hola, Amanda! És xulo aixó que expliques, jo també vaig fer un grau d’animació socioesportiva i crec que, tot i que sigui una branca una mica diferent, també és un aprenentatge molt pràctic i molt enriquidor en aquest aspecte. Al final són estudis on vius moltes experiències reals, molt moviment, molta participació i aprens molt fent. M’ha agradat llegir com expliques que l’art ha anat formant part de diferents etapes de la teva vida, perquè crec que moltes vegades no ens adonem que moltes coses que vivim de petits després les continuen amb els anys, i es molt bonic. També estic bastant d’acord amb això que dius sobre la importància de donar més valor a l’educació artística dins l’escola, perquè moltes vegades són espais on els infants poden expressar-se d’una altra manera i sentir-se molt còmodes, i és un fet imprescindible. A poc a poc t’adones que tot aquest recorregut acaba construint molt la manera com entenem després l’educació i en aquest cas com volem transmetre l’art als altres.