Publicat per

Registres 1

Publicat per

Registres 1

Des de fa uns mesos estic vivint en una ciutat de la Xina perquè hi treballo en el futbol professional. La major part del temps el passo entre el camp d’entrenament i l’hotel on visc ara mateix. És un lloc bastant neutre com de pas, on molta gent entra i surt cada dia. Però aquests dies he intentat mirar-lo amb una mica més d’atenció com si fos un espai per observar coses que normalment queden bastants amagades. El passadís de…
Des de fa uns mesos estic vivint en una ciutat de la Xina perquè hi treballo en el futbol…

Des de fa uns mesos estic vivint en una ciutat de la Xina perquè hi treballo en el futbol professional. La major part del temps el passo entre el camp d’entrenament i l’hotel on visc ara mateix. És un lloc bastant neutre com de pas, on molta gent entra i surt cada dia. Però aquests dies he intentat mirar-lo amb una mica més d’atenció com si fos un espai per observar coses que normalment queden bastants amagades.

El passadís de l’hotel és un lloc una mica curiós. Sempre està molt silenciós i sembla que no hi passi res, però al mateix temps és un espai on es creuen persones diferents que van i venen. De vegades només se senten passes, alguna porta que es tanca o l’ascensor que arriba a la planta. És un espai públic però també té una sensació una mica estranya de privacitat. La porta de l’habitació és potser el límit més clar. Quan la tanques entres en un espai més teu, més tranquil i separat del que passa fora. També m’ha cridat l’atenció el tema de l’ascensor ja que funciona amb una targeta i només et deixa anar a la teva planta. És com una frontera invisible. No és una paret ni res molt evident però igualment marca fins on pots arribar. Una altra cosa és el contrast entre dins de l’edifici i el carrer. A dins tot és bastant silenciós i controlat. Quan surts fora en canvi apareixen els sorolls de la ciutat, amb cotxes, gent, llums i moviment.

Un lloc tan normal com es un hotel pot explicar bastantes coses sobre com s’organitzen els espais i com ens movem dins d’ells. Normalment passem per aquests llocs sense pensar-hi massa, però si t’hi fixes una mica veus que estan plens de petits límits i canvis entre espais.

fotografies: https://drive.google.com/drive/folders/1HtKTWvj9BOp4LaPnEA4VdkYrvmjmha8a

Debat0el Registres 1

No hi ha comentaris.

Publicat per

Primer registre: les línies que ens divideixen i ens connecten

Publicat per

Primer registre: les línies que ens divideixen i ens connecten

He començat aquest procés d’observació fixant-me en com la llum, segons l’hora del dia, dibuixa fronteres invisibles en el meu entorn més proper. M’he centrat en moments de transició, com l’alba i el capvespre, perquè són autèntics “entre-llocs”, és a dir, estones on els límits es tornen difusos i ens conviden a mirar el paisatge amb una calma que no tenim durant el dia. A la primera fotografia, “El barri desperta“, m’ha atrapat aquest moment màgic on la lluna encara…
He començat aquest procés d’observació fixant-me en com la llum, segons l’hora del dia, dibuixa fronteres invisibles en el…

He començat aquest procés d’observació fixant-me en com la llum, segons l’hora del dia, dibuixa fronteres invisibles en el meu entorn més proper. M’he centrat en moments de transició, com l’alba i el capvespre, perquè són autèntics “entre-llocs”, és a dir, estones on els límits es tornen difusos i ens conviden a mirar el paisatge amb una calma que no tenim durant el dia.

A la primera fotografia, “El barri desperta“, m’ha atrapat aquest moment màgic on la lluna encara es resisteix a marxar mentre el sol comença a il·luminar el carrer. Les esteles dels avions creuant-se al cel actuen com a fronteres invisibles que fragmenten l’espai, de la mateixa manera que els murs i les tanques de les cases marquen on acaba allò privat i on comença allò públic. Mirar aquesta imatge és fer un exercici d’observació conscient que ens transporta a un imaginari paisatge sonor de silenci que està a punt de trencar-se pel soroll de la rutina. Com diuen Kremer et al. (2018), les fronteres no són només murs de pedra, sinó línies simbòliques que ens ajuden a entendre com habitem el món.

A la segona imatge, “Horitzó“, feta des del mirador de Creixell, el límit es torna geogràfic. La ratlla entre el poble i el mar em fa pensar en la relació entre el que hem construït i la natura que ha viscut sempre a aquest món, alhora que em fa pensar en el privilegi de la mirada, ja que des d’allà dalt, observem la vida dels altres (l’alteritat) com si fóssim espectadors d’una realitat anònima.

Finalment, a “Un “adeu” taronja“, la frontera entra directament a casa. La llum de la posta de sol projecta l’ombra de la reixa de la finestra sobre la porta blanca, recordant-me que fins i tot en la intimitat hi ha barreres. Però hi ha una cosa bonica, i és que la llum va més enllà del ferro, relaxant-se al fons blanc i creant un pont visual entre el “dins” i el “fora”.

El conjunt d’aquestes fotografies m’ensenyen que les fronteres són espais on la natura, la ciutat i les nostres vides es troben i es barregen en un tot que som nosaltres, que és vida, que és món.

Al final, el repte ha estat transformar la vista en mirada. Descobrir que una simple ombra a la paret o una marca al cel poden ser, en realitat, el reflex de tota la cura amb què ens protegim i de la curiositat amb què mirem cap enfora.

Enllaç a la carpeta drive:

https://drive.google.com/drive/u/1/folders/16NuTWHtDFmwi9rCEX4ILgqfXHWX1oNba

Referència:

Kremer, L., Vanoli, F., Caillouette, J., Doré, C., Vatz Laaroussi, M., Yáñez Canal, C., Campos-Flores, L., & Segura, G. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. En C. Yáñez Canal (Ed.), Entre-lugares de las culturas. Editorial Universidad Nacional de Colombia.

 

Debat0el Primer registre: les línies que ens divideixen i ens connecten

No hi ha comentaris.

Publicat per

REGISTRES 1: El cos ornamentat, el judici final.

Publicat per

REGISTRES 1: El cos ornamentat, el judici final.

  El cos ornamentat: el judici final.  Per què l’ornament és sagrat dins del context de l’església, però és jutjat quan aquest ornament està tatuat al cos de les persones reals? En aquest primer registre he volgut observar l’espai d’una església de manera crítica, posant atenció als elements ornamentals i a la representació del cos dins del món religiós. Durant la visita vaig fotografiar diferents detalls de l’interior, com els llums, els arcs de pedra i diverses escultures. Entre aquestes…
  El cos ornamentat: el judici final.  Per què l’ornament és sagrat dins del context de l’església, però és…

 

El cos ornamentat: el judici final. 

Per què l’ornament és sagrat dins del context de l’església, però és jutjat quan aquest ornament està tatuat al cos de les persones reals?

En aquest primer registre he volgut observar l’espai d’una església de manera crítica, posant atenció als elements ornamentals i a la representació del cos dins del món religiós. Durant la visita vaig fotografiar diferents detalls de l’interior, com els llums, els arcs de pedra i diverses escultures. Entre aquestes imatges destaco, especialment, la figura de Jesús a la creu amb la corona d’espines i les ferides del cos, elements que representen un cos marcat que, dins el context religiós, és considerat sagrat i digne de ovació i admiració; ja que simbolitza el sacrifici del fill de Déu pels pecats de la humanitat.

A partir d’aquesta observació, vaig començar a reflexionar sobre la relació entre aquestes representacions del cos i els cossos reals que habiten o que visiten aquest espai. En alguns contextos socials i religiosos, els tatuatges encara poden generar prejudicis o incomoditat. Això pot crear una frontera simbòlica dins l’espai religiós entre els cossos considerats adequats i aquells que poden ser percebuts com a diferents.

Per indagar en aquesta idea he realitzat un collage on les fotografies de l’interior de l’església funcionen com a fons i sobre aquestes hi apareixen fragments dels meus tatuatges. Un dels elements centrals és la corona d’espines, situada sobre el cap de la figura de Jesús, que en realitat correspon a un dels meus tatuatges. A més, altres fragments de tatuatges apareixen integrats en diferents parts de la composició, com en l’arquitectura o prop del llum, on si ens fixem es poden reconèixer com a tatuatges, però al mateix temps es fusionen visualment amb l’ornamentació de l’església.

Amb aquest muntatge he volgut explorar la frontera simbòlica entre el cos representat dins l’art religiós i el cos real tatuat. El collage suggereix que aquestes dues formes d’ornamentació poden dialogar i ,fins i tot, confondre’s visualment, qüestionant, així, per què determinades marques del cos poden ser acceptades i venerades en alguns contextos, mentre que en altres poden generar rebuig, distància o prejudici.

 

https://drive.google.com/drive/folders/11SuSglaTtZfkfblIX3Qd7717SnmToeJZ?dmr=1&ec=wgc-drive-globalnav-goto

Debat0el REGISTRES 1: El cos ornamentat, el judici final.

No hi ha comentaris.

Publicat per

Mapa de pràctiques culturals i artístiques

Publicat per

Mapa de pràctiques culturals i artístiques

Lliurament de l'activitat 2 …
Lliurament de l'activitat 2 …

Debat0el Mapa de pràctiques culturals i artístiques

No hi ha comentaris.

Publicat per

Relat de l’educació artística

Publicat per

Relat de l’educació artística

Lliurament de l'activitat 2 …
Lliurament de l'activitat 2 …

Debat1el Relat de l’educació artística

  1. Roser Guarch Martí says:

    Hola Jordi!

    M’ha agradat molt llegir el teu relat perquè mostres una reflexió molt honesta sobre com has viscut l’art durant la teva vida. M’ha cridat especialment l’atenció la idea que has dit sobre utilitzar l’art a l’aula com una manera d’obserar el món i de fer-se preguntes. Penso que aquest punt de vista és molt enriquidor per als teus futurs alumnes.

Publicat per

Mapeig pràctiques culturals

Publicat per

Mapeig pràctiques culturals

Lliurament de l'activitat 2 …
Lliurament de l'activitat 2 …

Debat0el Mapeig pràctiques culturals

No hi ha comentaris.

Publicat per

Relat de l’educació artística

Publicat per

Relat de l’educació artística

La meva trajectòria artística: del cosit a l’ensenyament creatiu Des de petita, sempre he tingut una relació especial amb l’art, tot i que mai no he destacat per la meva habilitat amb tècniques tradicionals com el dibuix. Recordo que a l’escola primària sempre mirava de seguir les instruccions de la professora, però els meus dibuixos mai no quedaven com els dels companys. Això, lluny de desanimar-me, em va fer buscar maneres alternatives de canalitzar la meva creativitat. Vaig descobrir que…
La meva trajectòria artística: del cosit a l’ensenyament creatiu Des de petita, sempre he tingut una relació especial amb…

La meva trajectòria artística: del cosit a l’ensenyament creatiu

Des de petita, sempre he tingut una relació especial amb l’art, tot i que mai no he destacat per la meva habilitat amb tècniques tradicionals com el dibuix. Recordo que a l’escola primària sempre mirava de seguir les instruccions de la professora, però els meus dibuixos mai no quedaven com els dels companys. Això, lluny de desanimar-me, em va fer buscar maneres alternatives de canalitzar la meva creativitat. Vaig descobrir que la meva forma preferida d’expressar-me era a través del cosit. Cosir em permetia transformar idees en objectes tangibles: decorar una samarreta, fer un petit quadre amb fils o crear complements manuals. Cada peça era un petit projecte artístic que combinava colors, textures i formes, i això em feia sentir que havia trobat la meva manera de crear art.

La meva passió per la moda també ha estat una eina artística fonamental. Per a mi, combinar peces de roba no és només vestir-se, sinó crear una composició visual que expressa personalitat i estil. Recordo que de petita m’agradava combinar samarretes i pantalons amb estampats i colors que sorprenguessin, buscant sempre un efecte estètic que em fes sentir bé i alhora captés l’atenció dels altres. Aquesta forma de jugar amb textures, colors i patrons reflecteix una preocupació pel detall i la creativitat que, de fet, és la mateixa que es troba en moltes formes d’art més tradicionals, com la pintura o l’escultura. La necessitat de comunicar visualment a través de la roba i els complements és, per a mi, un element essencial de la meva identitat artística.

Pel que fa a l’educació formal i extracurricular, la meva experiència amb tallers acadèmics o activitats organitzades per la família ha estat limitada, però sempre he buscat formes d’aprendre i experimentar per mi mateixa. Una de les meves grans passions és l’esport, i la meva formació com a monitor d’esports m’ha ajudat a comprendre que l’art no es limita a les disciplines visuals. En el món de l’esport, cal dominar tècniques, comprendre moviments i coordinar accions amb precisió, i això requereix constància i dedicació, com passa amb qualsevol disciplina artística. Per exemple, un bon servei de tenis no és només una acció física, sinó un exercici d’habilitat, sensibilitat i expressió corporal. Aquesta experiència m’ha ensenyat que l’art és molt més que dibuixar o pintar: és practicar, experimentar i buscar l’excel·lència en qualsevol àmbit.

A més, he participat en diversos tallers artístics fora de l’escola. Un dels que més recordo és el taller “Joies i Sangria” a Platja d’Aro, on vaig poder crear petites joies i explorar tècniques manuals. També he fet cursos de manualitats, decoració i disseny, que em van permetre ampliar la meva visió sobre com es pot expressar l’art amb objectes quotidians. Aquestes experiències m’han ajudat a veure que l’art és inclusiu i divers: no hi ha només una manera de crear o de gaudir-lo, i cada tècnica aporta una perspectiva única.

En la meva pràctica artística recent, una de les experiències més enriquidores ha estat treballar amb infants fent repàs i activitats creatives. Això m’ha permès veure l’art des d’una perspectiva diferent, més interactiva i participativa. M’agrada ensenyar-los tècniques com la papiroflexia, fer floretes de paper o altres petites manualitats. Tot i que no em considero hàbil dibuixant, he descobert que tinc força facilitat per a aquestes activitats manuals i que puc transmetre la creativitat de manera accessible. Compartir el procés creatiu amb els infants no només els motiva a ells, sinó que em fa reflexionar sobre la meva pròpia pràctica artística i com l’art pot ser una eina de comunicació i aprenentatge.

En una reflexió crítica, crec que la meva trajectòria evidencia com les experiències individuals configuren la percepció de l’art i la creativitat. Tal com assenyalen Oliver Barceló (2022) i Aiello et al. (2011), l’experiència personal com a estudiant influeix molt en la manera com entenem l’educació artística i en com després podem transmetre-la. En el meu cas, les dificultats inicials amb el dibuix no van ser un obstacle, sinó un motor per explorar altres formes d’expressió, com el cosit, la moda i les manualitats. Això reforça la idea que la diversitat d’expressions artístiques és essencial en l’educació i que l’art no ha de limitar-se a les tècniques convencionals.

També he pogut relacionar la meva experiència amb la dels meus companys i amb els textos recomanats. Vaquero i Gómez del Águila (2018) mostren com les concepcions socials sobre l’educació artística poden limitar la percepció que els estudiants tenen de la seva pròpia creativitat. La meva experiència confirma que, amb suport i motivació, qualsevol persona pot trobar la seva manera d’expressar-se i crear art, encara que no s’ajusti als estàndards tradicionals. Aquesta perspectiva és especialment rellevant per a la meva futura tasca com a docent, ja que em permet veure la creativitat dels infants com una riquesa diversa i única, més enllà de la tècnica pura.

En definitiva, la meva trajectòria artística combina cosit, moda, esport i activitats amb infants, mostrant que l’art és constància, expressió i experimentació. Les meves experiències demostren que l’art no és només una habilitat sinó una forma de viure i aprendre, i que la diversitat de tècniques i pràctiques és clau per fomentar una educació artística inclusiva i significativa. Aquesta visió amplia les meves concepcions sobre què és l’art i com hauria d’ensenyar-lo: un procés viu, accessible, creatiu i fonamentat en l’experiència personal.

Noa Almendros Gili

Debat1el Relat de l’educació artística

  1. Lucía Barranco Lorente says:

    Bona dia, Noa!
    Llegint el teu text, es nota molt clarament com has anat construint la teva pròpia manera d’entendre l’art, i això el fa molt proper i interessant.
    M’ha cridat especialment l’atenció com expliques que, tot i no sentir-te còmoda amb el dibuix, vas saber trobar altres vies com el cosit. Això demostra que la creativitat no depèn d’una tècnica concreta, sinó de la capacitat d’adaptar-se i explorar. A més, el fet que donis importància a activitats quotidianes com cosir o combinar roba em sembla molt correcte, ja que posa en evidència que l’art pot estar present en el dia a dia.
    També m’ha semblat molt interessant la relació que estableixes amb l’esport. És una perspectiva poc habitual i crec que aporta molta riquesa a la teva reflexió, perquè amplia la idea d’art cap al moviment i l’expressió corporal.
    D’altra banda, la part en què parles del teu treball amb infants m’ha semblat especialment significativa. El fet que aquesta experiència també t’ajudi a reflexionar sobre tu mateixa diu molt de la teva evolució i de la teva mirada com a futura docent.
    Per acabar, crec que el teu relat transmet molt bé la idea que no hi ha una única manera de ser creativa ni de fer art. Has pogut convertir les dificultats inicials en oportunitats.
    Gràcies per compartir-lo!
    Lucía Barranco

Publicat per

Mapa de pràctiques culturals i artístiques actuals

Publicat per

Mapa de pràctiques culturals i artístiques actuals

Aquest mapa representa les meves pràctiques culturals i artístiques actuals. Les imatges mostren les disciplines i activitats que formen part de la meva vida, mentre que les paraules clau (tipus d’animal, música, esport) ajuden a interpretar el significat de cada element. Aquest collage visual permet veure de manera intuïtiva com l’art i la creativitat estan presents en el meu dia a dia, tant en la creació com en l’apreciació de les arts. Noa Almendros Gili Lliurament de l'activitat 2 …
Aquest mapa representa les meves pràctiques culturals i artístiques actuals. Les imatges mostren les disciplines i activitats que formen…

Aquest mapa representa les meves pràctiques culturals i artístiques actuals. Les imatges mostren les disciplines i activitats que formen part de la meva vida, mentre que les paraules clau (tipus d’animal, música, esport) ajuden a interpretar el significat de cada element. Aquest collage visual permet veure de manera intuïtiva com l’art i la creativitat estan presents en el meu dia a dia, tant en la creació com en l’apreciació de les arts.

Noa Almendros Gili

Carregant...

Debat0el Mapa de pràctiques culturals i artístiques actuals

No hi ha comentaris.

Publicat per

Relat de l’educació artística

Publicat per

Relat de l’educació artística

Lliurament de l'activitat 2 …
Lliurament de l'activitat 2 …

Debat0el Relat de l’educació artística

No hi ha comentaris.

Publicat per

Mapa de pràctiques culturals i artístiques

Publicat per

Mapa de pràctiques culturals i artístiques

Aquest mapa mostra algunes de les pràctiques culturals que formen part del meu dia a dia. Cinema, música, fotografia i futbol en…
Aquest mapa mostra algunes de les pràctiques culturals que formen part del meu dia a dia. Cinema, música, fotografia…

Aquest mapa mostra algunes de les pràctiques culturals que formen part del meu dia a dia. Cinema, música, fotografia i futbol en la seva manera més estètica i creativa. També he fet constar obres del meu avi pintor i el meu besavi arquitecte ja que amb els anys he anat entenent millor la seva obra i el seu context…

Debat0el Mapa de pràctiques culturals i artístiques

No hi ha comentaris.