Relat de l’educació artística

Marta Fernández Ortiz
Visibilitat: Públic - - 2 comentaris a Relat de l’educació artística

Debat2

  1. Jordi Soler Lopez
    Visibilitat: Públic

    El teu text és un exemple perfecte del que exposen Aiello, Iriarte i Sassi (2011) a La narració de la biografia escolar com a recurs formatiu. Has aconseguit fer un exercici de reflexió que va més enllà de la simple descripció: has convertit els teus records en un “objecte de reflexió”.
    En la teva infància, vas viure l’art com una eina d’expressió per “dir el que no podies dir amb paraules” mostrant la Perspectiva expressiva i productiva.

    La capacitat de mantenir la teva “mirada artística” activa fora de l’aula. Trobant l’art en el cinema, en les visites culturals amb els teus pares i fins i tot en la natació (el cos en moviment). Això demostra una gran autonomia i una comprensió de l’art que va més enllà del currículum escolar.

    L’escena com a obra d’art viva: Identificar el vestuari, el maquillatge i les personalitats de l’escena tecno com a art demostra que entens que la cultura visual i l’estètica estan presents en la vida quotidiana com explica (Hernandez ,2007, esmentat als documents)

    Conclusió

    El teu relat és molt positiu perquè mostra una evolució constant. Has integrat l’art com una filosofia de vida que t’ajuda a ser crítica, a expressar-te corporalment i a connectar amb el món de manera profunda. La teva trajectòria és un clar exemple de com l’educació artística, quan s’interioritza, esdevé una eina per a la llibertat personal.

  2. Maria Llauro Capel
    Visibilitat: Públic

    Hola Marta,
    M’ha semblat molt interessant el teu relat perquè es veu com l’art ha estat present en diferents moments de la teva vida i de formes molt diverses. M’ha cridat especialment l’atenció com descrius les experiències de la infància amb materials com el fang, la sorra o el collage, ja que són activitats que permeten experimentar molt amb la creativitat. També m’ha agradat la manera com relaciones l’art amb el cos, tant amb el patinatge com amb la natació, i com expliques el paper que ha tingut la música i el cinema en la teva manera d’entendre el món.
    Com a pregunta, em preguntava si creus que les experiències artístiques que vas tenir a l’escola van influir en el teu interès actual per la música i l’expressió corporal o si creus que ve d’algun altre lloc!
    Merci.

Relat Educació Artística Júlia Gan

Júlia Gan Pujol
Visibilitat: Públic - - 3 comentaris a Relat Educació Artística Júlia Gan

Debat3

  1. Sergi Benaiges López
    Visibilitat: Públic

    Bona tarda, Júlia,

    En primer lloc, he de comentar que m’ha semblat molt interessant la manera com descrius la teva relació amb l’art a partir de moments puntuals més que no pas d’una pràctica continuada. En alguns moments m’hi he sentit força identificat amb el teu relat, ja que en el meu també apareix aquesta idea que ens expliques, que la identitat artística no sempre es construeix des d’una trajectòria intensa, sinó des d’experiències concretes que amb el temps acaben configurant la nostra mirada cap a l’art.

    M’ha cridat especialment l’atenció el contrast que expliques entre l’espai de pintura extraescolar i l’educació artística a l’escola. El fet que en l’extraescolar el procés, l’experimentació i fins i tot l’error tinguessin un paper central contrasta amb la manera més dirigida i orientada al resultat final que sovint adopta l’educació artística escolar. Comparant-ho amb el meu relat, també recordo activitats molt vinculades a la reproducció de models o a manualitats, on el més important era que el resultat final quedés correcte i adequat.

    Considero que el teu relat posa molt bé en evidència aquesta tensió entre una educació artística centrada en el producte i una altra que dona més valor al procés creatiu. Precisament per això, trobo molt rellevant la reflexió final que fas com a futura docent, on planteges la necessitat de donar més espai a l’experimentació, a l’error i a la construcció d’una mirada pròpia dins l’aula.

    Sergi Benaiges.

  2. Marta Fernández Ortiz
    Visibilitat: Públic

    El relat de la Julia m’ha fet reflexionar sobre com l’educació artística a l’escola moltes vegades es centra més en el resultat final que no pas en el procés creatiu. M’ha semblat interessant com explica la diferències entre les experiències més lliures que va viure fora de l’escola, com la pintura o el modelatge, i les activitats més dirigides que feia a l’aula. Aquesta idea em fa pensar en la importància de donar més espai a l’experimentació i a la llibertat creativa, a l’error i a l’expressió personal dins de l’educació artística.Segons Acaso (2009), els processos educatius sovint porten els estudiants a repetir coneixements sense reflexionar-hi ni qüestionar-los, la qual cosa dificulta el desenvolupament del pensament crític i creatiu. De la mateixa manera, Vaquero i Gómez (2018) expliquen que moltes pràctiques a l’aula es redueixen a activitats manuals o a la reproducció de models, allunyant-se del potencial reflexiu i expressiu que hauria de tenir l’educació artística.
    També m’ha cridat l’atenció com, amb el temps, la seva relació amb l’art s’ha transformat a través de la lectura, la música o la cultura visual. Això mostra que l’art pot estar present de moltes formes diferents en la vida quotidiana, encara que no sempre som conscients. Tal com assenyala Agirre (2005), la societat moltes vegades no considera que l’art sigui un coneixement tan important com altres matèries (com les matemàtiques o la ciència). Per això, a l’escola sovint no se li dona tanta importància i es veu com una assignatura menys menor.
    En general, el relat que has fet Julia posa en valor la necessitat de replantejar el paper de l’art a l’escola i de considerar-lo una part important del desenvolupament personal i emocional de l’alumnat. En aquest sentit, és important promoure metodologies que fomentin l’experiència personal i la construcció de significat, ja que, com defensa Dewey (2008), l’aprenentatge artístic ha de basar-se en l’experiència pròpia de l’alumne i en la seva capacitat d’interpretar i construir significats.

    BIBLIOGRAFIA
    Vaquero, C. [Carmen] i Gómez del Águila, L.M. [Luisa María]. (2018). Educación artística, desconsideración social y falta de expectativas. Consecuencias de la reproducción como paradigma no-educativo. Educación Artística: revista de investigación, (9), 220 – 236

  3. Marta Fernández Ortiz
    Visibilitat: Públic

    El relat de la Julia m’ha fet reflexionar sobre com l’educació artística a l’escola moltes vegades es centra més en el resultat final que no pas en el procés creatiu. M’ha semblat interessant com explica la diferències entre les experiències més lliures que va viure fora de l’escola, com la pintura o el modelatge, i les activitats més dirigides que feia a l’aula. Aquesta idea em fa pensar en la importància de donar més espai a l’experimentació i a la llibertat creativa, a l’error i a l’expressió personal dins de l’educació artística.Segons Acaso (2009), els processos educatius sovint porten els estudiants a repetir coneixements sense reflexionar-hi ni qüestionar-los, la qual cosa dificulta el desenvolupament del pensament crític i creatiu. De la mateixa manera, Vaquero i Gómez (2018) expliquen que moltes pràctiques a l’aula es redueixen a activitats manuals o a la reproducció de models, allunyant-se del potencial reflexiu i expressiu que hauria de tenir l’educació artística.

    També m’ha cridat l’atenció com, amb el temps, la seva relació amb l’art s’ha transformat a través de la lectura, la música o la cultura visual. Això mostra que l’art pot estar present de moltes formes diferents en la vida quotidiana, encara que no sempre som conscients. Tal com assenyala Agirre (2005), la societat moltes vegades no considera que l’art sigui un coneixement tan important com altres matèries (com les matemàtiques, la ciència…). Per això, a l’escola sovint no se li dona tanta importància i es veu com una assignatura menys menor.

    En general, el relat que has fet Julia posa en valor la necessitat de replantejar el paper de l’art a l’escola i de considerar-lo una part important del desenvolupament personal i emocional de l’alumnat. En aquest sentit, és important promoure metodologies que fomentin l’experiència personal i la construcció de significat, ja que, com defensa Dewey (2008), l’aprenentatge artístic ha de basar-se en l’experiència pròpia de l’alumne i en la seva capacitat d’interpretar i construir significats.

    BIBLIOGRAFIA
    Vaquero, C. [Carmen] i Gómez del Águila, L.M. [Luisa María]. (2018). Educación artística, desconsideración social y falta de expectativas. Consecuencias de la reproducción como paradigma no-educativo. Educación Artística: revista de investigación, (9), 220 – 236

Relat de l’educació artística

Amanda Salvador Rodríguez
Visibilitat: Públic - - 4 comentaris a Relat de l’educació artística

Debat4

  1. Caterina Maria Maimó Simó
    Visibilitat: Públic

    Bona nit, Amanda! Ara he llegit el teu relat i m’ha paregut molt interessant. Veig que des de petita has sentit l’art dins tu mateixa. Pel que comentes, es nota que ets una gran entusiasta de l’educació artística. 

    I referent al tema que menciones sobre el cant, encara ara continues anant a classe i formant-te? I una altra pregunta, quan vares començar a cantar, et posaves nerviosa?

    1. Amanda Salvador Rodríguez
      Visibilitat: Públic

      Bona tarda Caterina i gràcies per les teves paraules!

      Ja fa temps que vaig deixar les classes de cant, tot i que confesso que m’encantaven. Em vaig mudar i, amb el pas del temps, les prioritats econòmiques desgraciadament van passar a ser unes altres. I pel que fa al que comentes dels nervis… Sempre que m’ha tocat cantar davant d’algú m’he posat nerviosa. Ara ja no em passa tant, però al principi moltíssim. Demanava als meus amics i/o familiars que no em miressin directament perquè jo pogués començar a cantar i tot.

  2. Lourdes Sánchez Rus
    Visibilitat: Públic

    Bon dia Amanda,
    El teu relat m’ha semblat molt interessant perquè expliques d’una manera molt clara com l’educació artística pot anar més enllà de l’escola i formar part de la construcció de la identitat personal. M’ha agradat especialment quan expliques que, a primària, la creativitat i la llibertat d’expressió eren més importants que el resultat final, ja que això ajuda molt a què els infants desenvolupin confiança i gaudeixin del procés creatiu.
    També trobo molt enriquidor que incorporis les experiències extraescolars, com el ball i el cant, perquè mostres com l’art pot ser una forma d’expressió emocional i corporal molt potent. A més, és molt interessant la reflexió que fas sobre el Grau d’Animació Sociocultural, ja que evidencia que l’art també pot ser una eina professional per generar participació i cohesió social.
    Finalment, comparteixo la teva reflexió sobre el fet que sovint l’art queda en un segon pla dins del sistema educatiu. Crec, igual que tu, que l’educació artística pot ajudar molt al desenvolupament emocional, creatiu i comunicatiu dels infants, i per això és important donar-li el valor que mereix a l’escola.

  3. Martina Federico Batlle
    Visibilitat: Públic

    Hola, Amanda! És xulo aixó que expliques, jo també vaig fer un grau d’animació socioesportiva i crec que, tot i que sigui una branca una mica diferent, també és un aprenentatge molt pràctic i molt enriquidor en aquest aspecte. Al final són estudis on vius moltes experiències reals, molt moviment, molta participació i aprens molt fent. M’ha agradat llegir com expliques que l’art ha anat formant part de diferents etapes de la teva vida, perquè crec que moltes vegades no ens adonem que moltes coses que vivim de petits després les continuen amb els anys, i es molt bonic. També estic bastant d’acord amb això que dius sobre la importància de donar més valor a l’educació artística dins l’escola, perquè moltes vegades són espais on els infants poden expressar-se d’una altra manera i sentir-se molt còmodes, i és un fet imprescindible. A poc a poc t’adones que tot aquest recorregut acaba construint molt la manera com entenem després l’educació i en aquest cas com volem transmetre l’art als altres.