Publicat per 
Debat0el Mapeig pràctiques culturals
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Publicat per
Debat0el Mapa de pràctiques culturals i artístiques actuals
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el Relat de l’educació artística
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el Mapa de pràctiques culturals i artístiques
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat1el PAC 3. 1er Registre (12-03-26)
- Maria Teresa Llumà Gomera says:
Ostres! Clarament hi ha un contrapunt que acompanya el so i la image molt intrínseca.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el Revisió de l’experiència artística – Relat
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat2el Relat de l’educació artística
- Jordi Soler Lopez says:
El teu text és un exemple perfecte del que exposen Aiello, Iriarte i Sassi (2011) a La narració de la biografia escolar com a recurs formatiu. Has aconseguit fer un exercici de reflexió que va més enllà de la simple descripció: has convertit els teus records en un “objecte de reflexió”.
En la teva infància, vas viure l’art com una eina d’expressió per “dir el que no podies dir amb paraules” mostrant la Perspectiva expressiva i productiva.La capacitat de mantenir la teva “mirada artística” activa fora de l’aula. Trobant l’art en el cinema, en les visites culturals amb els teus pares i fins i tot en la natació (el cos en moviment). Això demostra una gran autonomia i una comprensió de l’art que va més enllà del currículum escolar.
L’escena com a obra d’art viva: Identificar el vestuari, el maquillatge i les personalitats de l’escena tecno com a art demostra que entens que la cultura visual i l’estètica estan presents en la vida quotidiana com explica (Hernandez ,2007, esmentat als documents)
Conclusió
El teu relat és molt positiu perquè mostra una evolució constant. Has integrat l’art com una filosofia de vida que t’ajuda a ser crítica, a expressar-te corporalment i a connectar amb el món de manera profunda. La teva trajectòria és un clar exemple de com l’educació artística, quan s’interioritza, esdevé una eina per a la llibertat personal.
- Maria Llauro Capel says:
Hola Marta,
M’ha semblat molt interessant el teu relat perquè es veu com l’art ha estat present en diferents moments de la teva vida i de formes molt diverses. M’ha cridat especialment l’atenció com descrius les experiències de la infància amb materials com el fang, la sorra o el collage, ja que són activitats que permeten experimentar molt amb la creativitat. També m’ha agradat la manera com relaciones l’art amb el cos, tant amb el patinatge com amb la natació, i com expliques el paper que ha tingut la música i el cinema en la teva manera d’entendre el món.
Com a pregunta, em preguntava si creus que les experiències artístiques que vas tenir a l’escola van influir en el teu interès actual per la música i l’expressió corporal o si creus que ve d’algun altre lloc!
Merci.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el Mapa de pràctiques culturals i artístiques
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat3el Relat Educació Artística Júlia Gan
- Sergi Benaiges López says:
Bona tarda, Júlia,
En primer lloc, he de comentar que m’ha semblat molt interessant la manera com descrius la teva relació amb l’art a partir de moments puntuals més que no pas d’una pràctica continuada. En alguns moments m’hi he sentit força identificat amb el teu relat, ja que en el meu també apareix aquesta idea que ens expliques, que la identitat artística no sempre es construeix des d’una trajectòria intensa, sinó des d’experiències concretes que amb el temps acaben configurant la nostra mirada cap a l’art.
M’ha cridat especialment l’atenció el contrast que expliques entre l’espai de pintura extraescolar i l’educació artística a l’escola. El fet que en l’extraescolar el procés, l’experimentació i fins i tot l’error tinguessin un paper central contrasta amb la manera més dirigida i orientada al resultat final que sovint adopta l’educació artística escolar. Comparant-ho amb el meu relat, també recordo activitats molt vinculades a la reproducció de models o a manualitats, on el més important era que el resultat final quedés correcte i adequat.
Considero que el teu relat posa molt bé en evidència aquesta tensió entre una educació artística centrada en el producte i una altra que dona més valor al procés creatiu. Precisament per això, trobo molt rellevant la reflexió final que fas com a futura docent, on planteges la necessitat de donar més espai a l’experimentació, a l’error i a la construcció d’una mirada pròpia dins l’aula.
Sergi Benaiges.
- Marta Fernández Ortiz says:
El relat de la Julia m’ha fet reflexionar sobre com l’educació artística a l’escola moltes vegades es centra més en el resultat final que no pas en el procés creatiu. M’ha semblat interessant com explica la diferències entre les experiències més lliures que va viure fora de l’escola, com la pintura o el modelatge, i les activitats més dirigides que feia a l’aula. Aquesta idea em fa pensar en la importància de donar més espai a l’experimentació i a la llibertat creativa, a l’error i a l’expressió personal dins de l’educació artística.Segons Acaso (2009), els processos educatius sovint porten els estudiants a repetir coneixements sense reflexionar-hi ni qüestionar-los, la qual cosa dificulta el desenvolupament del pensament crític i creatiu. De la mateixa manera, Vaquero i Gómez (2018) expliquen que moltes pràctiques a l’aula es redueixen a activitats manuals o a la reproducció de models, allunyant-se del potencial reflexiu i expressiu que hauria de tenir l’educació artística.
També m’ha cridat l’atenció com, amb el temps, la seva relació amb l’art s’ha transformat a través de la lectura, la música o la cultura visual. Això mostra que l’art pot estar present de moltes formes diferents en la vida quotidiana, encara que no sempre som conscients. Tal com assenyala Agirre (2005), la societat moltes vegades no considera que l’art sigui un coneixement tan important com altres matèries (com les matemàtiques o la ciència). Per això, a l’escola sovint no se li dona tanta importància i es veu com una assignatura menys menor.
En general, el relat que has fet Julia posa en valor la necessitat de replantejar el paper de l’art a l’escola i de considerar-lo una part important del desenvolupament personal i emocional de l’alumnat. En aquest sentit, és important promoure metodologies que fomentin l’experiència personal i la construcció de significat, ja que, com defensa Dewey (2008), l’aprenentatge artístic ha de basar-se en l’experiència pròpia de l’alumne i en la seva capacitat d’interpretar i construir significats.BIBLIOGRAFIA
Vaquero, C. [Carmen] i Gómez del Águila, L.M. [Luisa María]. (2018). Educación artística, desconsideración social y falta de expectativas. Consecuencias de la reproducción como paradigma no-educativo. Educación Artística: revista de investigación, (9), 220 – 236 - Marta Fernández Ortiz says:
El relat de la Julia m’ha fet reflexionar sobre com l’educació artística a l’escola moltes vegades es centra més en el resultat final que no pas en el procés creatiu. M’ha semblat interessant com explica la diferències entre les experiències més lliures que va viure fora de l’escola, com la pintura o el modelatge, i les activitats més dirigides que feia a l’aula. Aquesta idea em fa pensar en la importància de donar més espai a l’experimentació i a la llibertat creativa, a l’error i a l’expressió personal dins de l’educació artística.Segons Acaso (2009), els processos educatius sovint porten els estudiants a repetir coneixements sense reflexionar-hi ni qüestionar-los, la qual cosa dificulta el desenvolupament del pensament crític i creatiu. De la mateixa manera, Vaquero i Gómez (2018) expliquen que moltes pràctiques a l’aula es redueixen a activitats manuals o a la reproducció de models, allunyant-se del potencial reflexiu i expressiu que hauria de tenir l’educació artística.
També m’ha cridat l’atenció com, amb el temps, la seva relació amb l’art s’ha transformat a través de la lectura, la música o la cultura visual. Això mostra que l’art pot estar present de moltes formes diferents en la vida quotidiana, encara que no sempre som conscients. Tal com assenyala Agirre (2005), la societat moltes vegades no considera que l’art sigui un coneixement tan important com altres matèries (com les matemàtiques, la ciència…). Per això, a l’escola sovint no se li dona tanta importància i es veu com una assignatura menys menor.
En general, el relat que has fet Julia posa en valor la necessitat de replantejar el paper de l’art a l’escola i de considerar-lo una part important del desenvolupament personal i emocional de l’alumnat. En aquest sentit, és important promoure metodologies que fomentin l’experiència personal i la construcció de significat, ja que, com defensa Dewey (2008), l’aprenentatge artístic ha de basar-se en l’experiència pròpia de l’alumne i en la seva capacitat d’interpretar i construir significats.
BIBLIOGRAFIA
Vaquero, C. [Carmen] i Gómez del Águila, L.M. [Luisa María]. (2018). Educación artística, desconsideración social y falta de expectativas. Consecuencias de la reproducción como paradigma no-educativo. Educación Artística: revista de investigación, (9), 220 – 236
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Bona dia, Noa!
Llegint el teu text, es nota molt clarament com has anat construint la teva pròpia manera d’entendre l’art, i això el fa molt proper i interessant.
M’ha cridat especialment l’atenció com expliques que, tot i no sentir-te còmoda amb el dibuix, vas saber trobar altres vies com el cosit. Això demostra que la creativitat no depèn d’una tècnica concreta, sinó de la capacitat d’adaptar-se i explorar. A més, el fet que donis importància a activitats quotidianes com cosir o combinar roba em sembla molt correcte, ja que posa en evidència que l’art pot estar present en el dia a dia.
També m’ha semblat molt interessant la relació que estableixes amb l’esport. És una perspectiva poc habitual i crec que aporta molta riquesa a la teva reflexió, perquè amplia la idea d’art cap al moviment i l’expressió corporal.
D’altra banda, la part en què parles del teu treball amb infants m’ha semblat especialment significativa. El fet que aquesta experiència també t’ajudi a reflexionar sobre tu mateixa diu molt de la teva evolució i de la teva mirada com a futura docent.
Per acabar, crec que el teu relat transmet molt bé la idea que no hi ha una única manera de ser creativa ni de fer art. Has pogut convertir les dificultats inicials en oportunitats.
Gràcies per compartir-lo!
Lucía Barranco