Lliurament de l'activitat 2

Relat Educació Artística Júlia Gan

Júlia Gan Pujol
Visibilitat: Públic - - 3 comentaris a Relat Educació Artística Júlia Gan

Debat3

  1. Sergi Benaiges López
    Visibilitat: Públic

    Bona tarda, Júlia,

    En primer lloc, he de comentar que m’ha semblat molt interessant la manera com descrius la teva relació amb l’art a partir de moments puntuals més que no pas d’una pràctica continuada. En alguns moments m’hi he sentit força identificat amb el teu relat, ja que en el meu també apareix aquesta idea que ens expliques, que la identitat artística no sempre es construeix des d’una trajectòria intensa, sinó des d’experiències concretes que amb el temps acaben configurant la nostra mirada cap a l’art.

    M’ha cridat especialment l’atenció el contrast que expliques entre l’espai de pintura extraescolar i l’educació artística a l’escola. El fet que en l’extraescolar el procés, l’experimentació i fins i tot l’error tinguessin un paper central contrasta amb la manera més dirigida i orientada al resultat final que sovint adopta l’educació artística escolar. Comparant-ho amb el meu relat, també recordo activitats molt vinculades a la reproducció de models o a manualitats, on el més important era que el resultat final quedés correcte i adequat.

    Considero que el teu relat posa molt bé en evidència aquesta tensió entre una educació artística centrada en el producte i una altra que dona més valor al procés creatiu. Precisament per això, trobo molt rellevant la reflexió final que fas com a futura docent, on planteges la necessitat de donar més espai a l’experimentació, a l’error i a la construcció d’una mirada pròpia dins l’aula.

    Sergi Benaiges.

  2. Marta Fernández Ortiz
    Visibilitat: Públic

    El relat de la Julia m’ha fet reflexionar sobre com l’educació artística a l’escola moltes vegades es centra més en el resultat final que no pas en el procés creatiu. M’ha semblat interessant com explica la diferències entre les experiències més lliures que va viure fora de l’escola, com la pintura o el modelatge, i les activitats més dirigides que feia a l’aula. Aquesta idea em fa pensar en la importància de donar més espai a l’experimentació i a la llibertat creativa, a l’error i a l’expressió personal dins de l’educació artística.Segons Acaso (2009), els processos educatius sovint porten els estudiants a repetir coneixements sense reflexionar-hi ni qüestionar-los, la qual cosa dificulta el desenvolupament del pensament crític i creatiu. De la mateixa manera, Vaquero i Gómez (2018) expliquen que moltes pràctiques a l’aula es redueixen a activitats manuals o a la reproducció de models, allunyant-se del potencial reflexiu i expressiu que hauria de tenir l’educació artística.
    També m’ha cridat l’atenció com, amb el temps, la seva relació amb l’art s’ha transformat a través de la lectura, la música o la cultura visual. Això mostra que l’art pot estar present de moltes formes diferents en la vida quotidiana, encara que no sempre som conscients. Tal com assenyala Agirre (2005), la societat moltes vegades no considera que l’art sigui un coneixement tan important com altres matèries (com les matemàtiques o la ciència). Per això, a l’escola sovint no se li dona tanta importància i es veu com una assignatura menys menor.
    En general, el relat que has fet Julia posa en valor la necessitat de replantejar el paper de l’art a l’escola i de considerar-lo una part important del desenvolupament personal i emocional de l’alumnat. En aquest sentit, és important promoure metodologies que fomentin l’experiència personal i la construcció de significat, ja que, com defensa Dewey (2008), l’aprenentatge artístic ha de basar-se en l’experiència pròpia de l’alumne i en la seva capacitat d’interpretar i construir significats.

    BIBLIOGRAFIA
    Vaquero, C. [Carmen] i Gómez del Águila, L.M. [Luisa María]. (2018). Educación artística, desconsideración social y falta de expectativas. Consecuencias de la reproducción como paradigma no-educativo. Educación Artística: revista de investigación, (9), 220 – 236

  3. Marta Fernández Ortiz
    Visibilitat: Públic

    El relat de la Julia m’ha fet reflexionar sobre com l’educació artística a l’escola moltes vegades es centra més en el resultat final que no pas en el procés creatiu. M’ha semblat interessant com explica la diferències entre les experiències més lliures que va viure fora de l’escola, com la pintura o el modelatge, i les activitats més dirigides que feia a l’aula. Aquesta idea em fa pensar en la importància de donar més espai a l’experimentació i a la llibertat creativa, a l’error i a l’expressió personal dins de l’educació artística.Segons Acaso (2009), els processos educatius sovint porten els estudiants a repetir coneixements sense reflexionar-hi ni qüestionar-los, la qual cosa dificulta el desenvolupament del pensament crític i creatiu. De la mateixa manera, Vaquero i Gómez (2018) expliquen que moltes pràctiques a l’aula es redueixen a activitats manuals o a la reproducció de models, allunyant-se del potencial reflexiu i expressiu que hauria de tenir l’educació artística.

    També m’ha cridat l’atenció com, amb el temps, la seva relació amb l’art s’ha transformat a través de la lectura, la música o la cultura visual. Això mostra que l’art pot estar present de moltes formes diferents en la vida quotidiana, encara que no sempre som conscients. Tal com assenyala Agirre (2005), la societat moltes vegades no considera que l’art sigui un coneixement tan important com altres matèries (com les matemàtiques, la ciència…). Per això, a l’escola sovint no se li dona tanta importància i es veu com una assignatura menys menor.

    En general, el relat que has fet Julia posa en valor la necessitat de replantejar el paper de l’art a l’escola i de considerar-lo una part important del desenvolupament personal i emocional de l’alumnat. En aquest sentit, és important promoure metodologies que fomentin l’experiència personal i la construcció de significat, ja que, com defensa Dewey (2008), l’aprenentatge artístic ha de basar-se en l’experiència pròpia de l’alumne i en la seva capacitat d’interpretar i construir significats.

    BIBLIOGRAFIA
    Vaquero, C. [Carmen] i Gómez del Águila, L.M. [Luisa María]. (2018). Educación artística, desconsideración social y falta de expectativas. Consecuencias de la reproducción como paradigma no-educativo. Educación Artística: revista de investigación, (9), 220 – 236

Relat de l’educació artística

Amanda Salvador Rodríguez
Visibilitat: Públic - - 4 comentaris a Relat de l’educació artística

Debat4

  1. Caterina Maria Maimó Simó
    Visibilitat: Públic

    Bona nit, Amanda! Ara he llegit el teu relat i m’ha paregut molt interessant. Veig que des de petita has sentit l’art dins tu mateixa. Pel que comentes, es nota que ets una gran entusiasta de l’educació artística. 

    I referent al tema que menciones sobre el cant, encara ara continues anant a classe i formant-te? I una altra pregunta, quan vares començar a cantar, et posaves nerviosa?

    1. Amanda Salvador Rodríguez
      Visibilitat: Públic

      Bona tarda Caterina i gràcies per les teves paraules!

      Ja fa temps que vaig deixar les classes de cant, tot i que confesso que m’encantaven. Em vaig mudar i, amb el pas del temps, les prioritats econòmiques desgraciadament van passar a ser unes altres. I pel que fa al que comentes dels nervis… Sempre que m’ha tocat cantar davant d’algú m’he posat nerviosa. Ara ja no em passa tant, però al principi moltíssim. Demanava als meus amics i/o familiars que no em miressin directament perquè jo pogués començar a cantar i tot.

  2. Lourdes Sánchez Rus
    Visibilitat: Públic

    Bon dia Amanda,
    El teu relat m’ha semblat molt interessant perquè expliques d’una manera molt clara com l’educació artística pot anar més enllà de l’escola i formar part de la construcció de la identitat personal. M’ha agradat especialment quan expliques que, a primària, la creativitat i la llibertat d’expressió eren més importants que el resultat final, ja que això ajuda molt a què els infants desenvolupin confiança i gaudeixin del procés creatiu.
    També trobo molt enriquidor que incorporis les experiències extraescolars, com el ball i el cant, perquè mostres com l’art pot ser una forma d’expressió emocional i corporal molt potent. A més, és molt interessant la reflexió que fas sobre el Grau d’Animació Sociocultural, ja que evidencia que l’art també pot ser una eina professional per generar participació i cohesió social.
    Finalment, comparteixo la teva reflexió sobre el fet que sovint l’art queda en un segon pla dins del sistema educatiu. Crec, igual que tu, que l’educació artística pot ajudar molt al desenvolupament emocional, creatiu i comunicatiu dels infants, i per això és important donar-li el valor que mereix a l’escola.

  3. Martina Federico Batlle
    Visibilitat: Públic

    Hola, Amanda! És xulo aixó que expliques, jo també vaig fer un grau d’animació socioesportiva i crec que, tot i que sigui una branca una mica diferent, també és un aprenentatge molt pràctic i molt enriquidor en aquest aspecte. Al final són estudis on vius moltes experiències reals, molt moviment, molta participació i aprens molt fent. M’ha agradat llegir com expliques que l’art ha anat formant part de diferents etapes de la teva vida, perquè crec que moltes vegades no ens adonem que moltes coses que vivim de petits després les continuen amb els anys, i es molt bonic. També estic bastant d’acord amb això que dius sobre la importància de donar més valor a l’educació artística dins l’escola, perquè moltes vegades són espais on els infants poden expressar-se d’una altra manera i sentir-se molt còmodes, i és un fet imprescindible. A poc a poc t’adones que tot aquest recorregut acaba construint molt la manera com entenem després l’educació i en aquest cas com volem transmetre l’art als altres.

Relat de l’educació artística

Sergi Benaiges López
Visibilitat: Públic - - 2 comentaris a Relat de l’educació artística

Debat2

  1. Martina Federico Batlle
    Visibilitat: Públic

    Hola, Sergi!

    M’ha agradat molt llegir el teu relat perquè crec que expliques molt bé aquesta idea que moltes vegades a l’escola fèiem activitats artístiques, però sense acabar de reflexionar gaire sobre què hi havia darrere del que fèiem. M’ha semblat molt interessant això que dius de la plàstica i la música com espais molt presents, però sovint més vinculats a decorar, preparar o fer activitats concretes que no pas a entendre l’art d’una manera més crítica. També m’he sentit identificada amb la part de la fotografia, perquè a mi també m’agrada molt i en el meu cas també té bastant a veure amb l’entorn familiar. Però sobretot m’ha agradat com expliques que és fora de l’escola on acabes trobant aquest espai més personal i propi dins l’art. Al final, moltes vegades és amb els anys quan realment entenem tot el que certes experiències ens han anat aportant i com això també acaba influint en la manera com volem mirar l’educació i en aquest cas l’art.

  2. Aida Cáceres Ruiz
    Visibilitat: Públic

    M’ha agradat llegir el teu relat i un dels aspectes més destacables del text que he trobat, és la capacitat que tens per relacionar les teves experiències personals amb una mirada crítica sobre el paper de l’educació artística a l’escola. No et limites només a explicar records, sinó que també reflexiones sobre què significaven aquelles pràctiques i quines conseqüències han tingut en la teva manera d’entendre l’art avui.

    També és molt interessant com identifiques no només el que vas viure, sinó també les absències de la teva educació artística. El fet de parlar de la manca d’anàlisi d’imatges, de debat crític o de connexió amb el context cultural aporta molta profunditat al relat. Aquesta mirada ajuda a entendre com l’escola pot transmetre determinades idees sobre l’art, fins i tot sense fer-ho de manera explícita.

    Un altre punt fort del text és la part final, quan expliques la relació amb la fotografia. La manera com descrius aquest procés, vinculat a l’entorn familiar i a la construcció d’una mirada pròpia, dona al relat una dimensió molt personal i mostra clarament el pas de consumidor cultural a productor. Això connecta molt bé amb la reflexió final sobre la futura pràctica docent.

Mapa de pràctiques culturals i artístiques

Sergi Benaiges López
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a Mapa de pràctiques culturals i artístiques

Debat1

  1. David Pujol Creus
    Visibilitat: Públic

    Hola Sergi!

    M’ha agradat molt la sinceritat del teu mapa, sobretot quan reconeixes que tens més limitat l’art més “institucional” i que vius l’art de manera més quotidiana i digital. Crec que a molts ens passa el mateix: al final, la cultura la vivim amb la música que portem als auriculars o amb el mòbil a la mà.

    M’ha cridat molt l’atenció com la fotografia et serveix per “transformar la mirada en narrativa visual”. Em sembla una definició brutal. Jo també penso que l’art hauria de servir per explicar la nostra pròpia història i no només per copiar models. Al meu relat explicava que l’escola era tan rígida que a vegades ens feia sentir una mica invisibles… Creus que aquesta llibertat que et dóna la càmera és precisament el que ens ajuda a construir la identitat que a l’escola no ens deixaven treure?

    Merci!! ????

    David

PAC 2 – Part 1: Mapeig de la pràctica cultural. La meva pràctica cultural: L’art del Bonsai

David Pujol Creus
Visibilitat: Públic - - 2 comentaris a PAC 2 – Part 1: Mapeig de la pràctica cultural. La meva pràctica cultural: L’art del Bonsai

Debat2

  1. Maria Teresa Llumà Gomera
    Visibilitat: Públic

    que interessant! jo també estic en el mon del bonsai entre altres i em sembla molt interessant com has aplicat l’art del bonsai en la pràctica educativa!

  2. Glòria Domingo Julià
    Visibilitat: Públic

    Bona tarda, David,
    Trobo que és una idea molt original i bonica la manera com has representat la teva pràctica cultural i artística. Tots els conceptes que exposes i descrius crec que defineixen molt bé qui ets com a persona i com l’art forma part de tu.
    També penso que té molt de mèrit que expliquis aquests conceptes amb tanta claredat i sensibilitat, especialment quan parles de l’art del bonsai. Es nota que hi ha dedicació, constància i una connexió personal molt profunda.
    Moltes gràcies per compartir-ho amb nosaltres.
    Glòria