Debat1el Registre 1 – Observació de l’entorn i l’agricultura

  1. Marc Caralt García says:

    Bona tarda,

    m’ha agradat el teu treball, les imatges mostren diferents límits i diferències en formes de vida i en l’ús de l’espai públic que es poden donar en diferents espais d’un mateix municipi. La barrera entre allò públic i privat i també la diferència d’accés d’aquests diferents espais.

    Bon treball, seguim!

Debat3el Relat Educació Artística Júlia Gan

  1. Sergi Benaiges López says:

    Bona tarda, Júlia,

    En primer lloc, he de comentar que m’ha semblat molt interessant la manera com descrius la teva relació amb l’art a partir de moments puntuals més que no pas d’una pràctica continuada. En alguns moments m’hi he sentit força identificat amb el teu relat, ja que en el meu també apareix aquesta idea que ens expliques, que la identitat artística no sempre es construeix des d’una trajectòria intensa, sinó des d’experiències concretes que amb el temps acaben configurant la nostra mirada cap a l’art.

    M’ha cridat especialment l’atenció el contrast que expliques entre l’espai de pintura extraescolar i l’educació artística a l’escola. El fet que en l’extraescolar el procés, l’experimentació i fins i tot l’error tinguessin un paper central contrasta amb la manera més dirigida i orientada al resultat final que sovint adopta l’educació artística escolar. Comparant-ho amb el meu relat, també recordo activitats molt vinculades a la reproducció de models o a manualitats, on el més important era que el resultat final quedés correcte i adequat.

    Considero que el teu relat posa molt bé en evidència aquesta tensió entre una educació artística centrada en el producte i una altra que dona més valor al procés creatiu. Precisament per això, trobo molt rellevant la reflexió final que fas com a futura docent, on planteges la necessitat de donar més espai a l’experimentació, a l’error i a la construcció d’una mirada pròpia dins l’aula.

    Sergi Benaiges.

  2. Marta Fernández Ortiz says:

    El relat de la Julia m’ha fet reflexionar sobre com l’educació artística a l’escola moltes vegades es centra més en el resultat final que no pas en el procés creatiu. M’ha semblat interessant com explica la diferències entre les experiències més lliures que va viure fora de l’escola, com la pintura o el modelatge, i les activitats més dirigides que feia a l’aula. Aquesta idea em fa pensar en la importància de donar més espai a l’experimentació i a la llibertat creativa, a l’error i a l’expressió personal dins de l’educació artística.Segons Acaso (2009), els processos educatius sovint porten els estudiants a repetir coneixements sense reflexionar-hi ni qüestionar-los, la qual cosa dificulta el desenvolupament del pensament crític i creatiu. De la mateixa manera, Vaquero i Gómez (2018) expliquen que moltes pràctiques a l’aula es redueixen a activitats manuals o a la reproducció de models, allunyant-se del potencial reflexiu i expressiu que hauria de tenir l’educació artística.
    També m’ha cridat l’atenció com, amb el temps, la seva relació amb l’art s’ha transformat a través de la lectura, la música o la cultura visual. Això mostra que l’art pot estar present de moltes formes diferents en la vida quotidiana, encara que no sempre som conscients. Tal com assenyala Agirre (2005), la societat moltes vegades no considera que l’art sigui un coneixement tan important com altres matèries (com les matemàtiques o la ciència). Per això, a l’escola sovint no se li dona tanta importància i es veu com una assignatura menys menor.
    En general, el relat que has fet Julia posa en valor la necessitat de replantejar el paper de l’art a l’escola i de considerar-lo una part important del desenvolupament personal i emocional de l’alumnat. En aquest sentit, és important promoure metodologies que fomentin l’experiència personal i la construcció de significat, ja que, com defensa Dewey (2008), l’aprenentatge artístic ha de basar-se en l’experiència pròpia de l’alumne i en la seva capacitat d’interpretar i construir significats.

    BIBLIOGRAFIA
    Vaquero, C. [Carmen] i Gómez del Águila, L.M. [Luisa María]. (2018). Educación artística, desconsideración social y falta de expectativas. Consecuencias de la reproducción como paradigma no-educativo. Educación Artística: revista de investigación, (9), 220 – 236

  3. Marta Fernández Ortiz says:

    El relat de la Julia m’ha fet reflexionar sobre com l’educació artística a l’escola moltes vegades es centra més en el resultat final que no pas en el procés creatiu. M’ha semblat interessant com explica la diferències entre les experiències més lliures que va viure fora de l’escola, com la pintura o el modelatge, i les activitats més dirigides que feia a l’aula. Aquesta idea em fa pensar en la importància de donar més espai a l’experimentació i a la llibertat creativa, a l’error i a l’expressió personal dins de l’educació artística.Segons Acaso (2009), els processos educatius sovint porten els estudiants a repetir coneixements sense reflexionar-hi ni qüestionar-los, la qual cosa dificulta el desenvolupament del pensament crític i creatiu. De la mateixa manera, Vaquero i Gómez (2018) expliquen que moltes pràctiques a l’aula es redueixen a activitats manuals o a la reproducció de models, allunyant-se del potencial reflexiu i expressiu que hauria de tenir l’educació artística.

    També m’ha cridat l’atenció com, amb el temps, la seva relació amb l’art s’ha transformat a través de la lectura, la música o la cultura visual. Això mostra que l’art pot estar present de moltes formes diferents en la vida quotidiana, encara que no sempre som conscients. Tal com assenyala Agirre (2005), la societat moltes vegades no considera que l’art sigui un coneixement tan important com altres matèries (com les matemàtiques, la ciència…). Per això, a l’escola sovint no se li dona tanta importància i es veu com una assignatura menys menor.

    En general, el relat que has fet Julia posa en valor la necessitat de replantejar el paper de l’art a l’escola i de considerar-lo una part important del desenvolupament personal i emocional de l’alumnat. En aquest sentit, és important promoure metodologies que fomentin l’experiència personal i la construcció de significat, ja que, com defensa Dewey (2008), l’aprenentatge artístic ha de basar-se en l’experiència pròpia de l’alumne i en la seva capacitat d’interpretar i construir significats.

    BIBLIOGRAFIA
    Vaquero, C. [Carmen] i Gómez del Águila, L.M. [Luisa María]. (2018). Educación artística, desconsideración social y falta de expectativas. Consecuencias de la reproducción como paradigma no-educativo. Educación Artística: revista de investigación, (9), 220 – 236