Publicat per

Fronteres del dia a dia: La ciutat que prohibeix

Publicat per

Fronteres del dia a dia: La ciutat que prohibeix

En aquest registre, he decidit posar la mirada en els objectes i senyals que configuren el meu entorn més proper i que, sovint, passen desapercebuts: les fronteres urbanes. Mitjançant una sèrie de fotografies de senyalització (prohibicions, guals i tanques), exploro com l’espai públic no és un lloc neutre ni horitzontal, sinó que està constantment fragmentat per límits que dicten qui pot passar, qui pot estar-hi i qui en queda exclòs. Les fotografies del “Poste al mig de la vorera” o…
En aquest registre, he decidit posar la mirada en els objectes i senyals que configuren el meu entorn més…

En aquest registre, he decidit posar la mirada en els objectes i senyals que configuren el meu entorn més proper i que, sovint, passen desapercebuts: les fronteres urbanes. Mitjançant una sèrie de fotografies de senyalització (prohibicions, guals i tanques), exploro com l’espai públic no és un lloc neutre ni horitzontal, sinó que està constantment fragmentat per límits que dicten qui pot passar, qui pot estar-hi i qui en queda exclòs.

Les fotografies del “Poste al mig de la vorera” o de la “Tanca d’obra” mostren barreres físiques que generen alteritat. Per a una persona amb mobilitat reduïda o un cotxet de nadó, aquests elements no són només mobiliari urbà, són fronteres infranquejables que limiten el seu dret a la ciutat. D’altra banda, els senyals de “Prohibit el pas” o els avisos de la grua actuen com a fronteres simbòliques que prioritzen el privilegi de la propietat privada o del vehicle per sobre de l’ús comunitari de l’espai.

El component sonor d’aquest registre és un enregistrament de la interacció amb una tanca d’obra. En moure-la, el so metàl·lic i estrident trenca la passivitat de l’observador. He volgut capturar aquest soroll per reflexionar sobre la fragilitat d’aquests límits: una tanca que prohibeix el pas és un objecte mòbil, però el seu pes simbòlic ens atura en sec. Amb aquest gest, busco qüestionar l’arbitrarietat de les normes que ens separen i com l’urbanisme pot esdevenir un eix de desigualtat si no es pensa des de la inclusió i la justícia social. Aquesta anàlisi m’ha permès entendre que les fronteres més reals no són només els murs, sinó les petites prohibicions que acceptem cada dia sense pensar-hi.

https://drive.google.com/drive/u/0/folders/1W38FhAtypmCpVqsb3gfRO5d2cIGqSJMb

Debat0el Fronteres del dia a dia: La ciutat que prohibeix

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 4- Escoltar el pas del temps

Publicat per

Registre 4- Escoltar el pas del temps

Bon dia, En aquest quart registre he continuat observant el meu entorn, però aquesta vegada centrant-me en el pas del temps i en com aquest transforma la percepció d’un mateix espai. Per fer-ho, he enregistrat diferents àudios en un mateix lloc però a diverses hores del dia, amb l’objectiu de captar com canvia l’ambient sonor i l’activitat que s’hi desenvolupa. A través d’aquests registres, es pot percebre com un mateix espai pot transmetre sensacions molt diferents segons el moment. En…
Bon dia, En aquest quart registre he continuat observant el meu entorn, però aquesta vegada centrant-me en el pas…

Bon dia,
En aquest quart registre he continuat observant el meu entorn, però aquesta vegada centrant-me en el pas del temps i en com aquest transforma la percepció d’un mateix espai. Per fer-ho, he enregistrat diferents àudios en un mateix lloc però a diverses hores del dia, amb l’objectiu de captar com canvia l’ambient sonor i l’activitat que s’hi desenvolupa.

A través d’aquests registres, es pot percebre com un mateix espai pot transmetre sensacions molt diferents segons el moment. En alguns moments del dia s’escolten sons com les campanes de l’església, nens jugant, el pas d’un avió o el soroll d’alguna màquina, elements que mostren un espai actiu, habitat i connectat amb diferents dinàmiques socials. En canvi, en altres moments predomina el silenci o la manca d’activitat, fet que transforma completament la percepció del mateix lloc i pot generar una sensació de buit o distància.

Aquest contrast m’ha fet reflexionar sobre com l’ús dels espais no és constant, sinó que varia en funció del temps, i com això pot influir en la manera com les persones els habiten. Així, els sons no només descriuen l’entorn, sinó que també evidencien qui ocupa l’espai en cada moment i quines activitats s’hi desenvolupen.

Aquest registre m’ha ajudat a entendre que els límits no només són físics, sinó també temporals i socials. Hi ha moments en què els espais semblen més accessibles i altres en què poden generar una sensació de distància o fins i tot d’inseguretat. Això posa de manifest que l’experiència de l’entorn no és igual per a tothom ni en tot moment, i que el temps també actua com un element que condiciona la manera com ens relacionem amb l’espai.

Aquí us deixo l’enllaç a la meva carpeta de drive: https://drive.google.com/drive/folders/1O79xvwcPkQID44E1a-JaPmhtf8KyX50d?usp=sharing

Debat0el Registre 4- Escoltar el pas del temps

No hi ha comentaris.