Bones a totes i tots!

Aquest registre l’he volgut centrar en l’espigolament de producte fresc en camps agrícoles i en la seva distribució a serveis d’ajuda alimentària. Les imatges mostren el contrast entre l’abundància de producte que queda als camps i la dificultat d’accés a aliments frescos per determinats col·lectius vulnerables. Aquest contrast evidencia una frontera que separa qui té accés garantit a una alimentació saludable i qui depèn de xarxes solidàries per cobrir aquesta necessitat.

A través d’aquest registre he intentat analitzar com aquesta barrera no és només física, sinó també social i econòmica. Els camps, oberts i accessibles, esdevenen espais delimitats per lògiques de producció i mercat, deixant fora part de la població. L’espigolament apareix com una pràctica que travessa aquesta frontera, convertint un límit en un pont.

El procés d’observació m’ha permès reflexionar sobre la diferència entre el malbaratament alimentari i la necessitat alimentària, així com sobre les desigualtats estructurals que dificulten una distribució equitativa dels recursos. També he volgut posar en valor la tasca de les xarxes comunitàries que intervenen en aquest procés, tot evidenciant com generen espais de suport i resistència davant aquesta situació.

Aquest registre m’ha ajudat a comprendre millor com les nocions de límit, frontera i alteritat es manifesten en un àmbit tan quotidià com l’alimentació, i com les pràctiques col·lectives poden contribuir a transformar aquestes barreres en oportunitats de justícia social.

Gràcies i ens llegim.

Argument del primer registre:

Aquest registre parteix de diverses imatges d’un edifici del barri de Gràcia preses en dos moments diferents del dia: durant el dia i durant la nit. A primera vista, podem veure un simple edifici i un simple carrer, integrats dins el paisatge urbà quotidià. Tot i això, en observar-lo, podem interpretar-lo com una mena de frontera o límit que reflecteix determinades desigualtats socials i econòmiques.

Es tracta d’un barri que s’ha gentrificat en els darrers anys, produint per tant un augment en els preus de l’habitatge i el cost de vida en el barri. Aquesta realitat fa que l’accés a viure en aquest espai estigui condicionat per factors econòmics. L’edifici, que aparentment és només una construcció més del barri, es converteix així en una mena de barrera simbòlica: només determinades persones poden permetre’s viure-hi, mentre que d’altres de més baixes rendes han d’abandonar les seves cases.

El contrast entre les imatges del dia i de la nit també ens ofereix una altra lectura. Durant el dia, l’edifici forma part de la vida quotidiana del barri, amb moviment i activitat al carrer. A la nit, en canvi, les finestres il·luminades suggereixen la vida privada que hi ha a l’interior, que a la vegada ens recorden que aquest espai domèstic és inaccessible per a moltes persones. D’aquesta manera, l’edifici funciona com un límit entre l’espai públic i l’espai privat, però també com una frontera social marcada per les possibilitats econòmiques.

A partir d’aquest registre, es pot reflexionar sobre com l’arquitectura i l’espai urbà no són neutres, sinó que reflecteixen dinàmiques socials més àmplies. Els edificis, els carrers i els barris poden actuar com a fronteres que delimiten qui pot habitar determinats espais i qui en queda fora.

https://drive.google.com/drive/folders/1rNYGPx7X2mM9iFZyN05He7J_39U6cAHQ?usp=drive_link

Bones!

Us deica un reflexió dels meus origens de relació amb l’educació artística i com això ha determinat la meva identitat artística.

Presento la imatge de que representa i ha representat per mi l’educació artística i aquells aspectes de les arts que són presents encara en la meva vida i aquelles que van quedar més luny en el seu dia.

Ens llegim en els comentaris!