Bona tarda,

us presento la meva autoavaluació de l’assignatura, considero que he pogut aprendre molt de l’educació artística, una àrea de les que des de fa anys em quedava més llunyana a la meva vida i de la qual agraeixo haver-me pogut retrobar.

Moltes gràcies.

Aquí podeu veure el muntatge final.

En aquest sisè registre he volgut centrar-me en el Delta del Llobregat i especialment en l’espai de la Ricarda, un entorn que forma part de la meva realitat quotidiana i on desenvolupo la meva activitat professional entre camps de producció agrícola i espais naturals protegits.

A través d’aquest collage he intentat representar diferents elements que conviuen en un mateix territori: les zones humides, la platja, els espais agraris, els espais turístics i la proximitat de l’aeroport. La meva intenció ha estat mostrar com aquests espais comparteixen un mateix paisatge però responen a interessos i necessitats molt diferents.

Durant l’observació he reflexionat especialment sobre la tensió existent entre la conservació de la Ricarda i les propostes d’ampliació de l’aeroport. Aquesta situació em fa pensar en el concepte de frontera, no només com un límit físic sinó com un espai de confrontació entre diferents visions del territori. Per una banda, hi ha la necessitat de preservar un ecosistema singular amb un alt valor ecològic. Per l’altra, apareixen les demandes de creixement econòmic i de mobilitat associades a una infraestructura estratègica com l’aeroport.

El fet de treballar en aquest entorn m’ha ajudat a observar aquestes qüestions des d’una perspectiva més propera i crítica. He après a identificar com els límits del territori no són únicament geogràfics, sinó també socials, polítics i ambientals. Aquest registre m’ha permès aprofundir en la relació entre natura i activitat humana, així com en les tensions que es generen quan diferents formes d’entendre i utilitzar un mateix espai entren en contacte.

En aquest registre he volgut explorar el concepte de límit a partir de la transformació dels camps agrícoles del meu entorn. En concret la frase habitual entre productors de ”fer net”. La composició  de les imatges, contraposa dues realitats d’un mateix paisatge: a l’esquerra camps amb cultius vius o en les seves últimes fases, tenen vegetació abundant, herbes adventícies i una certa sensació de continuïtat de vida; a la dreta, en canvi, hi ha camps ja treballats, fresats i aparentment “nets”, preparats per tornar a començar un nou cicle.

Aquest contrast és molt habitual en l’àmbit agrícola. Visualment, un camp net ens transmet sensació d’ordre, control i preparació. Però,  també implica l’eliminació de moltes formes de vida: vida de vegetals, plantes espontànies, insectes i petits ecosistemes que coexistien amb el cultiu. Això em porta a qüestionar què entenem per netedat i quines formes de vida són considerades prescindibles.

El límit (literalment representat en vermell) entre els dos costats de la imatge simbolitza també una frontera conceptual entre abundància i absència. A l’esquerra, els cultius contenen aliment, creixement i biodiversitat; a la dreta, el sòl ”net” pot suggerir buidor o silenci, tot i que també representa l’inici d’un nou procés productiu. A través d’aquesta contradicció  he pogut reflexionar sobre com transformem el paisatge i com s’han normalitzat pràctiques sense pensar en les vides que queden invisibilitzades.

Bones a totes i tots!

Aquest registre l’he volgut centrar en l’espigolament de producte fresc en camps agrícoles i en la seva distribució a serveis d’ajuda alimentària. Les imatges mostren el contrast entre l’abundància de producte que queda als camps i la dificultat d’accés a aliments frescos per determinats col·lectius vulnerables. Aquest contrast evidencia una frontera que separa qui té accés garantit a una alimentació saludable i qui depèn de xarxes solidàries per cobrir aquesta necessitat.

A través d’aquest registre he intentat analitzar com aquesta barrera no és només física, sinó també social i econòmica. Els camps, oberts i accessibles, esdevenen espais delimitats per lògiques de producció i mercat, deixant fora part de la població. L’espigolament apareix com una pràctica que travessa aquesta frontera, convertint un límit en un pont.

El procés d’observació m’ha permès reflexionar sobre la diferència entre el malbaratament alimentari i la necessitat alimentària, així com sobre les desigualtats estructurals que dificulten una distribució equitativa dels recursos. També he volgut posar en valor la tasca de les xarxes comunitàries que intervenen en aquest procés, tot evidenciant com generen espais de suport i resistència davant aquesta situació.

Aquest registre m’ha ajudat a comprendre millor com les nocions de límit, frontera i alteritat es manifesten en un àmbit tan quotidià com l’alimentació, i com les pràctiques col·lectives poden contribuir a transformar aquestes barreres en oportunitats de justícia social.

Gràcies i ens llegim.

Audio i imatge

Aquest registre audiovisual parteix d’observar un mateix espai urbà en diferents moments del dia per analitzar com la llum afecta en l’activitat del carrer. A través de la repetició d’una mateixa imatge, es posa en el centre com l’entorn es transforma en al llarg del dia, passant d’un espai tranquil quan no hi ha llum, a la frenètica activitat del dia.

L’element central de la peça és la relació entre llum i ritme social. Durant les hores de més llum natural, l’espai es mostra més actiu i transitat, amb una presència més gran de persones i un augment del soroll ambiental. En canvi, a mesura que la llum disminueix, també ho fa el moviment, i el carrer adquireix un caràcter més silenciós i contingut. El registre sonor reforça aquesta transformació, evidenciant el pas d’un entorn dinàmic i “frenètic” a un altre més pausat.

Aquesta proposta permet reflexionar sobre la noció de frontera no només en un sentit físic, sinó també a nivell temporal i perceptiu. El pas del dia a la nit actua com una frontera simbòlica que condiciona qui ocupa l’espai, com s’hi mou i amb quina intensitat.

Argument del primer registre:

Aquest registre parteix de diverses imatges d’un edifici del barri de Gràcia preses en dos moments diferents del dia: durant el dia i durant la nit. A primera vista, podem veure un simple edifici i un simple carrer, integrats dins el paisatge urbà quotidià. Tot i això, en observar-lo, podem interpretar-lo com una mena de frontera o límit que reflecteix determinades desigualtats socials i econòmiques.

Es tracta d’un barri que s’ha gentrificat en els darrers anys, produint per tant un augment en els preus de l’habitatge i el cost de vida en el barri. Aquesta realitat fa que l’accés a viure en aquest espai estigui condicionat per factors econòmics. L’edifici, que aparentment és només una construcció més del barri, es converteix així en una mena de barrera simbòlica: només determinades persones poden permetre’s viure-hi, mentre que d’altres de més baixes rendes han d’abandonar les seves cases.

El contrast entre les imatges del dia i de la nit també ens ofereix una altra lectura. Durant el dia, l’edifici forma part de la vida quotidiana del barri, amb moviment i activitat al carrer. A la nit, en canvi, les finestres il·luminades suggereixen la vida privada que hi ha a l’interior, que a la vegada ens recorden que aquest espai domèstic és inaccessible per a moltes persones. D’aquesta manera, l’edifici funciona com un límit entre l’espai públic i l’espai privat, però també com una frontera social marcada per les possibilitats econòmiques.

A partir d’aquest registre, es pot reflexionar sobre com l’arquitectura i l’espai urbà no són neutres, sinó que reflecteixen dinàmiques socials més àmplies. Els edificis, els carrers i els barris poden actuar com a fronteres que delimiten qui pot habitar determinats espais i qui en queda fora.

https://drive.google.com/drive/folders/1rNYGPx7X2mM9iFZyN05He7J_39U6cAHQ?usp=drive_link

Bones!

Us deica un reflexió dels meus origens de relació amb l’educació artística i com això ha determinat la meva identitat artística.

Presento la imatge de que representa i ha representat per mi l’educació artística i aquells aspectes de les arts que són presents encara en la meva vida i aquelles que van quedar més luny en el seu dia.

Ens llegim en els comentaris!