En aquest sisè registre he volgut centrar-me en el Delta del Llobregat i especialment en l’espai de la Ricarda, un entorn que forma part de la meva realitat quotidiana i on desenvolupo la meva activitat professional entre camps de producció agrícola i espais naturals protegits.

A través d’aquest collage he intentat representar diferents elements que conviuen en un mateix territori: les zones humides, la platja, els espais agraris, els espais turístics i la proximitat de l’aeroport. La meva intenció ha estat mostrar com aquests espais comparteixen un mateix paisatge però responen a interessos i necessitats molt diferents.

Durant l’observació he reflexionat especialment sobre la tensió existent entre la conservació de la Ricarda i les propostes d’ampliació de l’aeroport. Aquesta situació em fa pensar en el concepte de frontera, no només com un límit físic sinó com un espai de confrontació entre diferents visions del territori. Per una banda, hi ha la necessitat de preservar un ecosistema singular amb un alt valor ecològic. Per l’altra, apareixen les demandes de creixement econòmic i de mobilitat associades a una infraestructura estratègica com l’aeroport.

El fet de treballar en aquest entorn m’ha ajudat a observar aquestes qüestions des d’una perspectiva més propera i crítica. He après a identificar com els límits del territori no són únicament geogràfics, sinó també socials, polítics i ambientals. Aquest registre m’ha permès aprofundir en la relació entre natura i activitat humana, així com en les tensions que es generen quan diferents formes d’entendre i utilitzar un mateix espai entren en contacte.

Quan deixa un símbol religiós de ser acceptat i passa a ser jutjat?

En aquest darrer registre he volgut centrar-me en la relació entre els prejudicis, la diferència i les fronteres simbòliques que construïm socialment. Per fer-ho, he fotografiat diferents plantilles de tatuatge amb frases i versicles bíblics adherides al meu propi cos tatuat. La intenció no era representar un tatuatge acabat, sinó generar una situació visual que posés en diàleg dos elements que sovint es perceben com a oposats: la religió i el tatuatge.Al llarg dels registres anteriors he observat l’església, la iconografia religiosa, el ritual del tatuatge i la representació del dolor. En aquest últim treball he volgut reunir totes aquestes reflexions en una sola imatge. Els versicles bíblics són textos que, dins del context religiós, acostumen a ser respectats i valorats. Tanmateix, quan aquests mateixos continguts passen a formar part d’un cos tatuat, poden generar interpretacions diferents segons qui els observi. Aquesta contradicció m’ha portat a preguntar-me si el prejudici es dirigeix realment al missatge o bé al suport sobre el qual aquest missatge apareix.

L’anàlisi d’aquestes imatges m’ha permès reflexionar sobre com les fronteres entre allò acceptable i allò rebutjable sovint són construccions culturals. Un mateix símbol pot ser admirat en una església i qüestionat quan és portat sobre la pell d’una persona. D’aquesta manera, el cos esdevé un espai de negociació entre identitat, creences i mirada social.A través d’aquest registre he après que la diferència no es troba necessàriament en els objectes o en els símbols, sinó en la manera com els interpretem. La principal dificultat ha estat construir una proposta visual senzilla que transmetés aquesta reflexió crítica sense necessitat d’explicacions explícites, deixant que la relació entre el cos tatuat i els versicles bíblics generés preguntes sobre els límits, els prejudicis i l’alteritat.

https://drive.google.com/drive/folders/1uVTkNbTKAhcDBLmjzou-LkTA7y37bdoF?usp=sharing

Aquest registre mostra el procés de creació d’un dibuix, evidenciant com l’error i la pràctica formen part essencial de l’aprenentatge artístic. A través de sis imatges, es pot observar l’evolució des d’un esbós inicial fins al resultat final, així com la incorporació de diferents tècniques i materials.

En la primera imatge es presenta un esbós molt inicial, construït únicament a partir de formes bàsiques. Aquest primer pas és fonamental, ja que permet estructurar la idea sense preocupar-se pel detall. A la segona imatge ja es pot percebre la intenció del dibuix, tot i que les proporcions encara no són correctes i hi ha molts aspectes a millorar.

A la tercera imatge es mostra un intent de millora, però també apareix una dificultat concreta: la representació de la cara. Davant d’aquesta limitació, es pren una decisió creativa important, que és representar la figura d’esquenes. Aquest canvi es desenvolupa a la quarta imatge, on es veu una millora en la composició i en la seguretat del traç.

Finalment, la cinquena i última imatge presenta el resultat definitiu. Tot i que encara hi ha aspectes millorables, és un dibuix amb el qual em sento satisfeta, ja que reflecteix tot el procés d’aprenentatge i superació. En aquesta imatge es representa una ballarina de ballet d’esquena, amb un vestit elaborat a partir de tires de celo de colors, combinant així diferents materials i tècniques. També s’hi poden observar elements com un mirall amb quadres i una ràdio al terra, que aporten context a l’escena. Els colors utilitzats són principalment aquarel·les, aportant un acabat suau i delicat.

Aquest procés evidencia que l’art no és només el resultat final, sinó tot el camí recorregut. Equivocar-se, adaptar-se i buscar solucions són parts essencials de la creació artística. A través d’aquest treball he pogut entendre que aprendre art implica constància, experimentació i acceptació dels propis límits, convertint-los en oportunitats per continuar millorant.

https://drive.google.com/drive/folders/1z2FTNS7QE5UsYpiTW33CYVLP2h0MffTG?usp=drive_link

En aquest últim registre he volgut fixar-me en el pont de les Arcades, que uneix Móra la Nova i Móra d’Ebre, dos poblacions històriques amb una certa rivalitat. M’he interessat per aquest pont perquè és una estructura que fa visible una idea molt clara de límit i frontera, però no des de la separació absoluta, sinó des de la possibilitat de connexió. El pont no elimina la distància entre dues poblacions i tampoc fa desaparèixer el riu, sinó que permet travessar-lo i transforma aquesta separació en un espai de pas, relació i continuïtat.

Aquesta imatge em fa pensar que les fronteres no només funcionen com a barreres, sinó també com a espais intermedis que poden posar en contacte realitats diferents. En aquest sentit, Yáñez Canal (2018) planteja que els límits també poden ser llocs de trànsit i de relació, on es desborden oposicions simples i apareixen noves formes d’entendre l’espai. Aquesta idea em sembla especialment adequada per llegir el pont, ja que no és només una infraestructura funcional, sinó també un element que resignifica el territori.

A més, Llorca (2017) defensa que el territori no es defineix únicament per les seves delimitacions físiques, sinó també per la manera com és percebut i habitat. Per això, aquesta fotografia no mostra només un pont, sinó una manera concreta d’entendre el lloc: com un espai que connecta, articula moviments i dona forma a la relació entre dues bandes. Finalment, la fotografia em permet convertir un element quotidià en una observació més conscient, en la línia del que assenyalen Mata Codesal et al. (2018) sobre la imatge com a eina de reflexió crítica i de construcció de significat.

https://docs.google.com/document/d/1mDXhD-8wihV8onOwJByLOVY_zzfmb50CjzhTHqHLy6s/edit?usp=sharing

Aquest mapa no representa només una distància física entre dos llocs. Per mi, simbolitza tot el procés intern que estic vivint des que soc a la Xina. Les línies de colors travessen el mapa com si fossin intents constants de connexió: idiomes, emocions, pensaments, persones i moments que es van creuant durant aquest camí. Algunes línies són més rectes i d’altres més desordenades, perquè no totes les connexions són igual de fàcils.

Els traços vermells representen els límits que van apareixent durant aquesta experiència. Alguns són externs, com la llengua o les diferències culturals, però d’altres són més interns: la frustració, la sensació de desconnexió o el dubte constant de no acabar de saber on pertanyo. A vegades sento que aquestes barreres tallen el trajecte i interrompen la manera de relacionar-me amb l’entorn o amb mi mateix.

Tot i això, les línies continuen avançant. D’alguna manera, sempre intenten reconnectar. El mapa transmet aquesta contradicció constant entre límit i connexió, entre sentir-me perdut i al mateix temps continuar avançant. També mostra com una experiència tan llunyana pot acabar transformant la manera com entenc la comunicació, l’adaptació i fins i tot la meva pròpia identitat.

Enllaç drive:
https://drive.google.com/drive/folders/1fYx9iufx0lQ2Pz-274gMDqo4Tn-IPp0D