Publicat per

PAC 3. 1er Registre (12-03-26)

Publicat per

PAC 3. 1er Registre (12-03-26)

Registre 1: On s’acaba el carrer (Collsuspina) En aquest primer registre he volgut fixar-me en una cosa que veig cada dia: el…
Registre 1: On s’acaba el carrer (Collsuspina) En aquest primer registre he volgut fixar-me en una cosa que veig…

Registre 1: On s’acaba el carrer (Collsuspina)

En aquest primer registre he volgut fixar-me en una cosa que veig cada dia: el límit on s’acaba el paviment del meu carrer i comença el camí de bosc. He triat l’últim fanal de la via perquè em sembla el símbol perfecte d’aquesta frontera. De nit, la llum marca fins on arriba “el poble” i on comença la foscor de la natura, creant una sensació d’inseguretat o d’aventura segons com t’ho miris. M’interessava veure com un objecte tan senzill pot canviar totalment la nostra percepció de l’espai i del territori.

Per analitzar-ho, he fet 5 fotos: una de nit per veure l’efecte del fanal i 4 de dia on es nota molt el tall visual entre l’asfalt i la terra. També he volgut captar el so d’aquest contrast per donar més profunditat a l’experiència. He gravat el soroll d’un cotxe passant per la zona urbana (uns 2 minuts i mig) i, com a contrapunt, l’activitat sonora del camí de terra, on el so del motor desapareix i és substituït pel cant constant dels ocells.

M’ha servit per adonar-me que les fronteres no són només línies en un mapa, sinó que es noten clarament en l’oïda i en la vista. La part més difícil ha estat gravar aquest ambient natural sense que el vent interferís en el micròfon, però crec que el contrast entre el trànsit i la fauna del bosc explica molt bé com ens sentim més protegits dins dels límits que nosaltres mateixos construïm.

Enllaç a la carpeta de Drive: https://drive.google.com/drive/u/1/folders/1PjUJ2RoXaS-ZhqgrOs7S8nvJH6J-TxAK

Debat1el PAC 3. 1er Registre (12-03-26)

  1. Maria Teresa Llumà Gomera says:

    Ostres! Clarament hi ha un contrapunt que acompanya el so i la image molt intrínseca.

Publicat per

Revisió de l’experiència artística – Relat

Publicat per

Revisió de l’experiència artística – Relat

La meva relació amb l’art ha estat marcada per experiències bastant diferents segons l’àmbit. Mentre que les arts visuals sempre han estat un dels meus punts febles, la música ha acabat ocupant un lloc important a la meva vida. Mirant enrere, m’adono que gran part de la manera com entenc l’art avui ve condicionada per les experiències educatives que vaig tenir, tant dins com fora de l’escola. Vaig estudiar a Portugal i, durant la meva etapa escolar, les assignatures artístiques…
La meva relació amb l’art ha estat marcada per experiències bastant diferents segons l’àmbit. Mentre que les arts visuals…

La meva relació amb l’art ha estat marcada per experiències bastant diferents segons l’àmbit. Mentre que les arts visuals sempre han estat un dels meus punts febles, la música ha acabat ocupant un lloc important a la meva vida.

Mirant enrere, m’adono que gran part de la manera com entenc l’art avui ve condicionada per les experiències educatives que vaig tenir, tant dins com fora de l’escola.

Vaig estudiar a Portugal i, durant la meva etapa escolar, les assignatures artístiques tenien un pes bastant limitat. Les arts visuals es treballaven sobretot a l’educació primària i, almenys en el meu cas, no van tenir gaire continuïtat després. Les classes de plàstica consistien principalment a fer dibuixos o petites manualitats. Recordo que en alguna ocasió també vam treballar amb arpillera o xarpellera, fent composicions o activitats amb textures. Aquest tipus de treball m’agradava més perquè implicava manipular materials diferents i experimentar una mica més. Tot i això, la major part del temps el que fèiem era dibuixar no se’m donava gaire bé.

Això feia que sovint em sentís una mica frustrada durant aquestes classes. Tenia la sensació que hi havia companyes i companys que dibuixaven amb molta facilitat, gairebé de manera natural, mentre que per a mi era una tasca molt més complicada. Amb el temps vaig començar a percebre les arts visuals com un dels meus punts febles, i encara avui dia és un àmbit amb el qual no em sento especialment segura.

La música a l’escola també va tenir una presència bastant curta. Només vam tenir classe durant dos anys, a cinquè i sisè de primària. Les sessions es centraven sobretot en aprendre a tocar la flauta dolça i en seguir partitures senzilles. Personalment, aquesta experiència no em va agradar gaire. Les activitats em semblaven força repetitives i no recordo haver-hi trobat una connexió especial amb la música en aquell moment. Curiosament, aquesta connexió va arribar al mateix temps i fora de l’escola quan els meus pares em van apuntar al conservatori per aprendre a tocar la guitarra i allà és on realment vaig començar a descobrir la música d’una altra manera. L’experiència era molt diferent de la que havia tingut a l’escola. Al conservatori la música no era només una assignatura més sinó l’eix central de tot el que fèiem. Hi havia dedicació, constància i també una sensació que allò que estàvem fent tenia un valor especial.

Recordo especialment la professora que vaig tenir perquè era una persona molt propera i tenia una manera d’ensenyar que feia que nosaltres ens sentíssim còmodes. Gràcies a ella vaig aprendre moltíssi  però sobretot vaig descobrir que la música m’agradava de veritat. Aquesta descoberta va ser especialment significativa perquè a la meva família ningú més tenia cap relació amb el món de l’art o de la música.

A casa, de fet, es va crear una petita tradició: quan practicava guitarra, sovint acabava fent petits concerts improvisats per a la meva mare. Ella sempre em demanava que li toqués alguna peça i m’escoltava ilusionada. Recordo que li agradava molt, i això feia que jo també em sentís orgullosa del que estava fent. Aquells moments, tot i ser molt senzills, van ser importants perquè em feien sentir reconeguda i, d’alguna manera, aquella connexió amb la meva mare reforçava encara més la meva motivació per continuar estudiant música.

Amb el temps també vaig començar a experimentar una altra cara del conservatori. Crec que moltes persones que han passat per una formació musical d’aquest tipus comparteixen una sensació semblant: el nivell d’exigència és molt alt. Hi ha una idea molt present que tot ha de sonar perfecte i això implica repetir les peces moltes vegades fins que surten exactament com s’espera i aquesta recerca constant de la perfecció pot arribar a generar bastanta pressió. Recordo especialment la sensació després dels concerts o audicions, encara que en general haguessin anat bé, si havia fallat una o dues notes, jo em quedava amb això. En lloc de recordar tot el que havia funcionat, la meva atenció es centrava en els petits errors. Amb el temps, aquesta experiència m’ha fet reflexionar sobre la manera com s’ensenya l’art en alguns contextos. De vegades es posa tant èmfasi en la perfecció tècnica que es pot acabar perdent una part del gaudi del procés creatiu.

Malgrat tot, la música continua sent l’únic àmbit artístic amb el qual he tingut una connexió realment profunda.

Les arts visuals sempre m’han generat una certa inseguretat, probablement perquè l’experiència escolar no em va ajudar a sentir-m’hi còmoda. En canvi, la música va aparèixer en un altre context, amb una altra manera d’aprendre i amb una dimensió molt més emocional.

També crec que el fet que a la meva família no hi hagués cap relació amb l’art fa que aquesta experiència tingui encara més valor. No venia d’un entorn especialment artístic, però tot i així els meus pares van apostar perquè provés una activitat com la guitarra. Aquella decisió, que en aquell moment potser semblava simplement una activitat extraescolar, va acabar tenint un impacte important en la meva relació amb la música.

Mirant enrere, penso que l’educació artística pot tenir un paper molt rellevant en la vida de les persones. L’escola pot ser el lloc on els infants descobreixin interessos o capacitats que potser no apareixerien d’una altra manera. Però perquè això passi, és important que l’art no es presenti només com una qüestió d’habilitat tècnica o de resultat final. També hauria de ser un espai per experimentar, provar, equivocar-se i expressar-se.

En el meu cas, les arts visuals no van aconseguir despertar gaire interès, possiblement perquè moltes activitats estaven centrades en el dibuix i en habilitats concretes amb les quals jo no em sentia còmoda. En canvi, la música, sobretot fora de l’escola però dins d’un context escolar igualmente, sí que va aconseguir generar una connexió personal molt més profunda. Per això crec que l’educació artística hauria d’oferir moltes formes diferents d’expressió.

No tots els infants connecten amb el dibuix, amb la pintura o amb tocar un instrument de la mateixa manera. Però si l’escola ofereix espais diversos per experimentar amb l’art, és més fàcil que cada persona pugui trobar el seu propi camí.

La meva relació amb l’art ha estat desigual: limitada en el camp de les arts visuals, però molt més significativa en el camp de la música. Aquesta combinació d’experiències, algunes més positives i altres més difícils és la que ha acabat configurant la manera com avui entenc i valoro l’educació artística.

Debat0el Revisió de l’experiència artística – Relat

No hi ha comentaris.

Publicat per

Relat de l’educació artística

Publicat per

Relat de l’educació artística

Relat sobre la pròpia educació artística Marta Fernández Ortiz Des de ben petita he tingut una connexió molt propera amb l’art. Des del moment que vaig néixer i tot era nou per a mi sempre he estat una nena molt curiosa, amb necessitat d”experimentar, de tocar, molt inquieta. A l’escola vaig començar a descobrir diferents formes d’expressió: noves figures, noves imatges, noves cares, noves textures i noves formes de llenguatge. A través d’aquestes primeres experiències vaig començar a relacionar-me amb…
Relat sobre la pròpia educació artística Marta Fernández Ortiz Des de ben petita he tingut una connexió molt propera…

Relat sobre la pròpia educació artística

Marta Fernández Ortiz

Des de ben petita he tingut una connexió molt propera amb l’art. Des del moment que vaig néixer i tot era nou per a mi sempre he estat una nena molt curiosa, amb necessitat d”experimentar, de tocar, molt inquieta. A l’escola vaig començar a descobrir diferents formes d’expressió: noves figures, noves imatges, noves cares, noves textures i noves formes de llenguatge. A través d’aquestes primeres experiències vaig començar a relacionar-me amb l’art i amb la manera d’entendre el món que m’envoltava.

Durant el període escolar d’Educació Infantil i Primària vaig treballar força l’educació artística. Expressàvem tot el que sentíem a través de diferents formes d’expressió plàstica:  manualitats, fang, dibuixos utilitzant diferents tècniques, amb colors, ceres, pintura, el collage, teixits, paper… També, l’expressió corporal estava molt present a l’escola i el teatre era una activitat que portàvem a terme cada curs. D’aquesta manera vaig començar a utilitzar l’educació artística com una eina per expressar el que no podia dir amb paraules. A més a més, també ens ensenyaven els diferents tipus de textures i què es podia fer amb elles. Un exemple molt clar eren els dibuixos amb sorra de la platja: agafàvem sorra, paper i cola, i amb aquests materials creàvem noves figures per representar alguna cosa. Quan vaig anar creixent, em vaig adonar que era una nena molt creativa. Les portades que feia per als arxivadors de totes les assignatures les decorava amb molta cura i hi dedicava molt de temps, m’agradava moltíssim. Dibuixava, pintava, enganxava diferents materials i deixava que la meva imaginació fluís. A més, vaig començar a practicar patinatge artístic sobre quatre rodes. Tot i que no era un esport que em fascinés del tot, i que mai he estat gaire elàstica, ni molt coordinada, m’apassionava la música i com el meu cos es movia seguint el ritme. Aquells moments eren de desconnexió, i vaig comprendre que la música podia ser la meva manera d’escapar i sentir-me millor sense cap tipus de judici o rebuig.

Quan vaig arribar a l’ESO, la connexió amb l’art que havia tingut fins aquell moment va anar modificant. Ja no practicava patinatge artístic i vaig canviar d’esport, dedicant-me a la natació. Tot i que sembla menys relacionat amb l’educació artística, he de dir que hi ha una dimensió expressiva en el moviment del cos dins l’aigua i en la manera de controlar-lo. Tinc molta flotabilitat i m’agradava sentir el meu cos en moviment ritmic, tot lliscant per l’aigua. A l’escola, a més, les classes es van tornar més teòriques i vaig disposar de menys temps per dibuixar i desenvolupar la meva creativitat.

Fora de l’escola, però, l’art continuava present. Sempre m’han interessat les obres d’art i, amb els meus pares, sovint visitàvem museus i fèiem recirreguts pels monuments i els carrers de pobles i ciutats. M’agrada descobrir els racons de ciutats i pobles, conèixer trets de la seva cultura. També m’han interessat molt les obres de teatre i de tant en tant m’grada anat-hi. També vaig descobrir el cinema, especialment les pel·lícules relacionades amb la història, que combinaven l’art visual i la narrativa per transmetre idees i emocions. Sempre m’ha fascinat la història, i el cinema em va permetre entendre-la d’una manera més profunda ja que em poso en la pell dels protagonistes. He vist pel·lícules com Las 13 rosas, La lengua de las mariposas o Mientras dure la guerra, i aquesta última em va marcar especialment per la frase de Miguel de Unamuno: “Venceréis, pero no convenceréis”. Aquesta frase la va pronunciar Unamuno a Salamanca el 12 d’octubre de 1936, pocs mesos després de començar la Guerra Civil, i va inspirar Alejandro Amenábar per a la seva pel·lícula, que mostra la visió del conflicte des dels ulls del gran escriptor i pensador (Suárez, 2019). Aquesta frase em va fer reflexionar sobre el poder de l’art per expressar la veritat, transmetre idees i fer-nos pensar críticament sobre la societat. De fet, el meu treball de recerca de batxillerat va girar al voltant de com les ideologies feixistes es transmetien a través del cinema (al final del text puc compartir l’enllaç al meu TR per qui vulgui consultar-lo).

Actualment, segueixo mantenint l’interès pel cinema i per l’art visual, però la música ha tornat a ser central en la meva vida. Vaig descobrir el món de l’escena electrònica, amb els seus ritmes, llums i estils diversos, com el groove, el bounce o l’àcid. Aquesta experiència em proporciona una sensació de llibertat que mai havia sentit abans, on la música i l’expressió corporal es combinen per crear un espai personal i col·lectiu alhora. Així, vaig decidir començar a practicar aquesta música a casa, experimentant amb els sons i els ritmes que m’apassionen. Puc compartir un vídeo on surto tocant amb una taula i transmetent la música que m’agrada. Fa uns anys, vaig viatjar a Berlín, una de les ciutats més immerses en la cultura del tecno. Em va sorprendre profundament la llibertat amb què les persones vivien aquesta experiència: els seus cossos, el seu vestuari, el maquillatge i les personalitats tan diverses es convertien en una veritable obra d’art viva. L’escena tecnològica no només era música; és un espai d’expressió artística on cada individu transforma la seva manera de ser en art, recordant-me com l’art pot anar més enllà de les formes tradicionals i connectar amb la llibertat i la creativitat personals.

Per concloure, la meva experiència en l’educació artística ha estat i és molt important en la meva vida, encara que les formes i mitjans hagin canviat amb els anys. Des dels primers dibuixos i experiments amb textures, passant pel patinatge artístic i la música, fins el cinema, el teatre i l’escena tecnològica, l’art sempre m’ha permès expresar-me i entendre el món des d’una perspectiva més profunda. He après que l’art no només es troba a les aules, sino també en el nostre entorn, en la vida quotidiana i en les experiències personals. L’educació artística ha estat una eina de llibertat, creativitat i reflexió crítica i continua que em permet insprirar-me per explorar noves formes d’expressió i per connectar amb la meva pròpia identitat.

BIBLIOGRAFIA

Suárez, C. (24 de setembre de 2019). Qué dijo Unamuno en Salamanca que ha inspirado la película de Amenábar. Telva. https://www.telva.com/estilo-vida/2019/09/24/5d88c70a02136e90988b45fd.htm

ANNEX

Us penjo ara dos vídeos com a annex de l’Activitat 2. Hi podreu veure el meu TR, una presentació que vaig fer per a un concurs, i també un altre vídeo practicant a casa amb la taula de DJ, que menciono durant el meu relat, per si el voleu mirar.

VÍDEO TR

VÍDEO TAULA DJ

IMG_1997

 

 

Debat2el Relat de l’educació artística

  1. Jordi Soler Lopez says:

    El teu text és un exemple perfecte del que exposen Aiello, Iriarte i Sassi (2011) a La narració de la biografia escolar com a recurs formatiu. Has aconseguit fer un exercici de reflexió que va més enllà de la simple descripció: has convertit els teus records en un “objecte de reflexió”.
    En la teva infància, vas viure l’art com una eina d’expressió per “dir el que no podies dir amb paraules” mostrant la Perspectiva expressiva i productiva.

    La capacitat de mantenir la teva “mirada artística” activa fora de l’aula. Trobant l’art en el cinema, en les visites culturals amb els teus pares i fins i tot en la natació (el cos en moviment). Això demostra una gran autonomia i una comprensió de l’art que va més enllà del currículum escolar.

    L’escena com a obra d’art viva: Identificar el vestuari, el maquillatge i les personalitats de l’escena tecno com a art demostra que entens que la cultura visual i l’estètica estan presents en la vida quotidiana com explica (Hernandez ,2007, esmentat als documents)

    Conclusió

    El teu relat és molt positiu perquè mostra una evolució constant. Has integrat l’art com una filosofia de vida que t’ajuda a ser crítica, a expressar-te corporalment i a connectar amb el món de manera profunda. La teva trajectòria és un clar exemple de com l’educació artística, quan s’interioritza, esdevé una eina per a la llibertat personal.

  2. Maria Llauro Capel says:

    Hola Marta,
    M’ha semblat molt interessant el teu relat perquè es veu com l’art ha estat present en diferents moments de la teva vida i de formes molt diverses. M’ha cridat especialment l’atenció com descrius les experiències de la infància amb materials com el fang, la sorra o el collage, ja que són activitats que permeten experimentar molt amb la creativitat. També m’ha agradat la manera com relaciones l’art amb el cos, tant amb el patinatge com amb la natació, i com expliques el paper que ha tingut la música i el cinema en la teva manera d’entendre el món.
    Com a pregunta, em preguntava si creus que les experiències artístiques que vas tenir a l’escola van influir en el teu interès actual per la música i l’expressió corporal o si creus que ve d’algun altre lloc!
    Merci.

Publicat per

Mapa de pràctiques culturals i artístiques

Publicat per

Mapa de pràctiques culturals i artístiques

Us presento el meu Mapa de pràctiques culturals i artístiques. Espero que us agradi i que us ajudi a conèixer-me una mica més, així com les arts que m’envolten en el meu dia a dia. Lliurament de l'activitat 2 …
Us presento el meu Mapa de pràctiques culturals i artístiques. Espero que us agradi i que us ajudi a…

Us presento el meu Mapa de pràctiques culturals i artístiques. Espero que us agradi i que us ajudi a conèixer-me una mica més, així com les arts que m’envolten en el meu dia a dia.

Debat0el Mapa de pràctiques culturals i artístiques

No hi ha comentaris.

Publicat per

Relat Educació Artística Júlia Gan

Publicat per

Relat Educació Artística Júlia Gan

Si penso en la meva relació amb l’art, la primera idea que em ve al cap és que no ha estat especialment intensa, però sí present. No he tingut una trajectòria artística molt marcada ni he desenvolupat cap disciplina de manera constant al llarg dels anys. Tot i això, hi ha experiències concretes que, amb el temps, he entès que han influït en la manera com percebo l’art i en com m’agradaria treballar-lo com a futura mestra. Mirar enrere m’ha…
Si penso en la meva relació amb l’art, la primera idea que em ve al cap és que no…

Si penso en la meva relació amb l’art, la primera idea que em ve al cap és que no ha estat especialment intensa, però sí present. No he tingut una trajectòria artística molt marcada ni he desenvolupat cap disciplina de manera constant al llarg dels anys. Tot i això, hi ha experiències concretes que, amb el temps, he entès que han influït en la manera com percebo l’art i en com m’agradaria treballar-lo com a futura mestra. Mirar enrere m’ha permès veure que la meva identitat artística no s’ha construït tant a partir d’una pràctica continuada, sinó a partir de moments puntuals, de mancances i de transformacions.

De petita vaig fer pintura extraescolar, i probablement és el record més clar que tinc vinculat a l’expressió artística. Era un espai diferent de l’escola. Allà la sensació era més lliure: podia barrejar colors, provar combinacions i equivocar-me sense que això fos un problema. Recordo especialment el contacte amb la pintura, l’olor, les mans tacades i la tranquil·litat de poder concentrar-me en el que estava fent. No era tant el resultat final el que importava, sinó el procés. Aquell espai representava una manera de viure l’art més intuïtiva i menys condicionada.

També vaig tenir experiències amb el fang i el modelatge. Manipular el material amb les mans era una experiència molt física i directa. El fet de donar forma a un volum, de notar la textura i veure com una massa informe es convertia en alguna cosa concreta, em feia sentir part activa del procés. Ara, amb perspectiva, entenc que aquell contacte amb la matèria em connectava amb una dimensió sensorial de l’art que sovint no es té prou en compte. No era només fer una figura, sinó experimentar amb el cos i amb el material.

A l’escola, però, la vivència de l’educació artística era diferent. Les activitats solien estar orientades cap a una finalitat concreta. Sovint es tractava de preparar una manualitat per a una festivitat, decorar l’aula o elaborar un treball que havia de quedar visualment correcte. Hi havia un model a seguir i uns passos marcats. D’alguna manera, ja existia una idea prèvia de com havia de ser el resultat final.

Això feia que l’espai per a la interpretació personal fos bastant limitat. No es tractava tant de preguntar-nos què volíem expressar, sinó d’intentar que el nostre treball s’assemblés al model proposat. Recordo que, més que explorar, intentava “encertar”. Volia que quedés bé, net i ordenat. L’error no era una oportunitat, sinó una equivocació que calia corregir.

Amb el temps he entès que aquest enfocament posa el focus en el producte i no en el procés. Quan el més important és el resultat final, la creativitat queda condicionada. En aquell moment no ho qüestionava, però ara m’adono que potser això limitava la possibilitat de construir una mirada pròpia. L’art es convertia en una activitat agradable, però no en un espai real d’expressió o reflexió.

A mesura que vaig avançar cap a l’ESO, l’art va anar perdent presència en el meu recorregut acadèmic. Altres assignatures considerades més importants ocupaven el centre, i la plàstica quedava en un segon pla. Aquesta jerarquització implícita entre matèries transmetia el missatge que l’art no era essencial. Sense adonar-me’n, vaig anar interioritzant aquesta idea. No hi va haver continuïtat ni aprofundiment que em permetés desenvolupar una identitat artística pròpia.

Tot i això, la meva relació amb l’art no va desaparèixer. Es va transformar. Amb els anys, la lectura s’ha convertit en la meva principal experiència artística. Llegir és, per a mi, un espai molt personal i íntim. A través dels llibres connecto amb emocions, històries i mirades diferents. És una forma d’art que no passa per la producció, sinó per la interpretació i la imaginació. Potser la lectura ha tingut més continuïtat perquè socialment està més legitimada dins del sistema educatiu. Llegir sempre ha estat valorat acadèmicament, mentre que altres formes d’expressió artística quedaven en un segon pla.

La música també forma part del meu dia a dia, encara que no la practiqui activament. M’acompanya en moments d’estudi, de desconnexió o de reflexió. Influeix en el meu estat d’ànim i en la manera com visc determinades situacions. A més, consumeixo cultura visual a través de sèries, cinema o xarxes socials. Tot això configura la meva sensibilitat estètica, encara que no sempre en sigui conscient.

Si miro enrere amb perspectiva, m’adono que en la meva educació artística hi va haver alguns buits. Va faltar continuïtat i també espais de reflexió. No recordo haver parlat gaire sobre què és l’art, per què el fem o què ens permet expressar. L’art es feia, però no es pensava gaire. Tampoc es donava gaire importància al procés creatiu; el resultat final solia ser el centre.

Aquestes mancances, però, avui les veig com un punt de partida. La meva formació com a futura mestra m’ha ajudat a revisar aquestes experiències i a reinterpretar-les. Precisament perquè he viscut una educació artística més dirigida i amb poc pes dins del currículum, sento la necessitat de replantejar-la.

La mestra que vull ser intenta donar valor al procés, a l’experimentació i a l’error com a part natural de l’aprenentatge. M’agradaria que l’art no fos només una activitat manual o decorativa, sinó un espai on l’alumnat pugui expressar-se i construir la seva identitat. També m’agradaria integrar diferents disciplines, connectant la lectura amb la creació visual, la música amb les emocions i l’art amb la reflexió sobre el món que ens envolta.

Entenc l’art com una forma de coneixement. No només ensenya tècniques, sinó maneres de mirar, de sentir i de pensar. Si a l’escola es dona espai real a l’expressió artística, es pot contribuir al desenvolupament emocional i crític dels infants. Per això crec que l’educació artística no hauria de ser un complement, sinó una part essencial de la formació.

Potser no parteixo d’una trajectòria artística molt extensa, però sí d’una consciència que s’ha anat construint amb el temps. Reconèixer les meves experiències, tant les positives com les mancances, m’ajuda a situar-me com a futura educadora. La meva relació amb l’art continua evolucionant, i aquest procés de revisió també forma part del meu camí professional.

Debat3el Relat Educació Artística Júlia Gan

  1. Sergi Benaiges López says:

    Bona tarda, Júlia,

    En primer lloc, he de comentar que m’ha semblat molt interessant la manera com descrius la teva relació amb l’art a partir de moments puntuals més que no pas d’una pràctica continuada. En alguns moments m’hi he sentit força identificat amb el teu relat, ja que en el meu també apareix aquesta idea que ens expliques, que la identitat artística no sempre es construeix des d’una trajectòria intensa, sinó des d’experiències concretes que amb el temps acaben configurant la nostra mirada cap a l’art.

    M’ha cridat especialment l’atenció el contrast que expliques entre l’espai de pintura extraescolar i l’educació artística a l’escola. El fet que en l’extraescolar el procés, l’experimentació i fins i tot l’error tinguessin un paper central contrasta amb la manera més dirigida i orientada al resultat final que sovint adopta l’educació artística escolar. Comparant-ho amb el meu relat, també recordo activitats molt vinculades a la reproducció de models o a manualitats, on el més important era que el resultat final quedés correcte i adequat.

    Considero que el teu relat posa molt bé en evidència aquesta tensió entre una educació artística centrada en el producte i una altra que dona més valor al procés creatiu. Precisament per això, trobo molt rellevant la reflexió final que fas com a futura docent, on planteges la necessitat de donar més espai a l’experimentació, a l’error i a la construcció d’una mirada pròpia dins l’aula.

    Sergi Benaiges.

  2. Marta Fernández Ortiz says:

    El relat de la Julia m’ha fet reflexionar sobre com l’educació artística a l’escola moltes vegades es centra més en el resultat final que no pas en el procés creatiu. M’ha semblat interessant com explica la diferències entre les experiències més lliures que va viure fora de l’escola, com la pintura o el modelatge, i les activitats més dirigides que feia a l’aula. Aquesta idea em fa pensar en la importància de donar més espai a l’experimentació i a la llibertat creativa, a l’error i a l’expressió personal dins de l’educació artística.Segons Acaso (2009), els processos educatius sovint porten els estudiants a repetir coneixements sense reflexionar-hi ni qüestionar-los, la qual cosa dificulta el desenvolupament del pensament crític i creatiu. De la mateixa manera, Vaquero i Gómez (2018) expliquen que moltes pràctiques a l’aula es redueixen a activitats manuals o a la reproducció de models, allunyant-se del potencial reflexiu i expressiu que hauria de tenir l’educació artística.
    També m’ha cridat l’atenció com, amb el temps, la seva relació amb l’art s’ha transformat a través de la lectura, la música o la cultura visual. Això mostra que l’art pot estar present de moltes formes diferents en la vida quotidiana, encara que no sempre som conscients. Tal com assenyala Agirre (2005), la societat moltes vegades no considera que l’art sigui un coneixement tan important com altres matèries (com les matemàtiques o la ciència). Per això, a l’escola sovint no se li dona tanta importància i es veu com una assignatura menys menor.
    En general, el relat que has fet Julia posa en valor la necessitat de replantejar el paper de l’art a l’escola i de considerar-lo una part important del desenvolupament personal i emocional de l’alumnat. En aquest sentit, és important promoure metodologies que fomentin l’experiència personal i la construcció de significat, ja que, com defensa Dewey (2008), l’aprenentatge artístic ha de basar-se en l’experiència pròpia de l’alumne i en la seva capacitat d’interpretar i construir significats.

    BIBLIOGRAFIA
    Vaquero, C. [Carmen] i Gómez del Águila, L.M. [Luisa María]. (2018). Educación artística, desconsideración social y falta de expectativas. Consecuencias de la reproducción como paradigma no-educativo. Educación Artística: revista de investigación, (9), 220 – 236

  3. Marta Fernández Ortiz says:

    El relat de la Julia m’ha fet reflexionar sobre com l’educació artística a l’escola moltes vegades es centra més en el resultat final que no pas en el procés creatiu. M’ha semblat interessant com explica la diferències entre les experiències més lliures que va viure fora de l’escola, com la pintura o el modelatge, i les activitats més dirigides que feia a l’aula. Aquesta idea em fa pensar en la importància de donar més espai a l’experimentació i a la llibertat creativa, a l’error i a l’expressió personal dins de l’educació artística.Segons Acaso (2009), els processos educatius sovint porten els estudiants a repetir coneixements sense reflexionar-hi ni qüestionar-los, la qual cosa dificulta el desenvolupament del pensament crític i creatiu. De la mateixa manera, Vaquero i Gómez (2018) expliquen que moltes pràctiques a l’aula es redueixen a activitats manuals o a la reproducció de models, allunyant-se del potencial reflexiu i expressiu que hauria de tenir l’educació artística.

    També m’ha cridat l’atenció com, amb el temps, la seva relació amb l’art s’ha transformat a través de la lectura, la música o la cultura visual. Això mostra que l’art pot estar present de moltes formes diferents en la vida quotidiana, encara que no sempre som conscients. Tal com assenyala Agirre (2005), la societat moltes vegades no considera que l’art sigui un coneixement tan important com altres matèries (com les matemàtiques, la ciència…). Per això, a l’escola sovint no se li dona tanta importància i es veu com una assignatura menys menor.

    En general, el relat que has fet Julia posa en valor la necessitat de replantejar el paper de l’art a l’escola i de considerar-lo una part important del desenvolupament personal i emocional de l’alumnat. En aquest sentit, és important promoure metodologies que fomentin l’experiència personal i la construcció de significat, ja que, com defensa Dewey (2008), l’aprenentatge artístic ha de basar-se en l’experiència pròpia de l’alumne i en la seva capacitat d’interpretar i construir significats.

    BIBLIOGRAFIA
    Vaquero, C. [Carmen] i Gómez del Águila, L.M. [Luisa María]. (2018). Educación artística, desconsideración social y falta de expectativas. Consecuencias de la reproducción como paradigma no-educativo. Educación Artística: revista de investigación, (9), 220 – 236

Publicat per

Qui sóc i d’on vinc? Júlia Gan

Publicat per

Qui sóc i d’on vinc? Júlia Gan

En aquesta activitat he realitzat un mapeig de l’art amb l’objectiu d’identificar i analitzar diferents manifestacions artístiques presents en l’entorn. A través…
En aquesta activitat he realitzat un mapeig de l’art amb l’objectiu d’identificar i analitzar diferents manifestacions artístiques presents en…

En aquesta activitat he realitzat un mapeig de l’art amb l’objectiu d’identificar i analitzar diferents manifestacions artístiques presents en l’entorn. A través d’aquest procés he pogut observar com l’art forma part del nostre dia a dia i com contribueix a la construcció cultural i social dels espais que habitem. Aquest exercici m’ha permès desenvolupar una mirada més crítica i reflexiva sobre el patrimoni artístic i entendre millor la relació entre l’art, el context i la comunitat.

Debat0el Qui sóc i d’on vinc? Júlia Gan

No hi ha comentaris.

Publicat per

Relat de l’educació artística

Publicat per

Relat de l’educació artística

Bones! Us deica un reflexió dels meus origens de relació amb l’educació artística i com això ha determinat la meva identitat artística. Lliurament de l'activitat 2 …
Bones! Us deica un reflexió dels meus origens de relació amb l’educació artística i com això ha determinat la…

Bones!

Us deica un reflexió dels meus origens de relació amb l’educació artística i com això ha determinat la meva identitat artística.

Debat0el Relat de l’educació artística

No hi ha comentaris.

Publicat per

Relat de l’educació artística

Publicat per

Relat de l’educació artística

Lliurament de l'activitat 2 …
Lliurament de l'activitat 2 …

Debat4el Relat de l’educació artística

  1. Caterina Maria Maimó Simó says:

    Bona nit, Amanda! Ara he llegit el teu relat i m’ha paregut molt interessant. Veig que des de petita has sentit l’art dins tu mateixa. Pel que comentes, es nota que ets una gran entusiasta de l’educació artística. 

    I referent al tema que menciones sobre el cant, encara ara continues anant a classe i formant-te? I una altra pregunta, quan vares començar a cantar, et posaves nerviosa?

    1. Amanda Salvador Rodríguez says:

      Bona tarda Caterina i gràcies per les teves paraules!

      Ja fa temps que vaig deixar les classes de cant, tot i que confesso que m’encantaven. Em vaig mudar i, amb el pas del temps, les prioritats econòmiques desgraciadament van passar a ser unes altres. I pel que fa al que comentes dels nervis… Sempre que m’ha tocat cantar davant d’algú m’he posat nerviosa. Ara ja no em passa tant, però al principi moltíssim. Demanava als meus amics i/o familiars que no em miressin directament perquè jo pogués començar a cantar i tot.

  2. Lourdes Sánchez Rus says:

    Bon dia Amanda,
    El teu relat m’ha semblat molt interessant perquè expliques d’una manera molt clara com l’educació artística pot anar més enllà de l’escola i formar part de la construcció de la identitat personal. M’ha agradat especialment quan expliques que, a primària, la creativitat i la llibertat d’expressió eren més importants que el resultat final, ja que això ajuda molt a què els infants desenvolupin confiança i gaudeixin del procés creatiu.
    També trobo molt enriquidor que incorporis les experiències extraescolars, com el ball i el cant, perquè mostres com l’art pot ser una forma d’expressió emocional i corporal molt potent. A més, és molt interessant la reflexió que fas sobre el Grau d’Animació Sociocultural, ja que evidencia que l’art també pot ser una eina professional per generar participació i cohesió social.
    Finalment, comparteixo la teva reflexió sobre el fet que sovint l’art queda en un segon pla dins del sistema educatiu. Crec, igual que tu, que l’educació artística pot ajudar molt al desenvolupament emocional, creatiu i comunicatiu dels infants, i per això és important donar-li el valor que mereix a l’escola.

  3. Martina Federico Batlle says:

    Hola, Amanda! És xulo aixó que expliques, jo també vaig fer un grau d’animació socioesportiva i crec que, tot i que sigui una branca una mica diferent, també és un aprenentatge molt pràctic i molt enriquidor en aquest aspecte. Al final són estudis on vius moltes experiències reals, molt moviment, molta participació i aprens molt fent. M’ha agradat llegir com expliques que l’art ha anat formant part de diferents etapes de la teva vida, perquè crec que moltes vegades no ens adonem que moltes coses que vivim de petits després les continuen amb els anys, i es molt bonic. També estic bastant d’acord amb això que dius sobre la importància de donar més valor a l’educació artística dins l’escola, perquè moltes vegades són espais on els infants poden expressar-se d’una altra manera i sentir-se molt còmodes, i és un fet imprescindible. A poc a poc t’adones que tot aquest recorregut acaba construint molt la manera com entenem després l’educació i en aquest cas com volem transmetre l’art als altres.

Publicat per

Mapa de pràctiques culturals i artístiques

Publicat per

Mapa de pràctiques culturals i artístiques

Bon dia companys i companyes, Afegeixo aquí el mapeig de les meves pràctiques culturals i artístiques. Amb ganes de veure els vostres…
Bon dia companys i companyes, Afegeixo aquí el mapeig de les meves pràctiques culturals i artístiques. Amb ganes de…

Bon dia companys i companyes,

Afegeixo aquí el mapeig de les meves pràctiques culturals i artístiques.

Amb ganes de veure els vostres i continuar coneixent-nos. Una abraçada!

Debat0el Mapa de pràctiques culturals i artístiques

No hi ha comentaris.

Publicat per

Mapeig de les pràctiques culturals

Publicat per

Mapeig de les pràctiques culturals

Presento la imatge de que representa i ha representat per mi l’educació artística i aquells aspectes de les arts que són presents…
Presento la imatge de que representa i ha representat per mi l’educació artística i aquells aspectes de les arts…

Presento la imatge de que representa i ha representat per mi l’educació artística i aquells aspectes de les arts que són presents encara en la meva vida i aquelles que van quedar més luny en el seu dia.

 

Ens llegim en els comentaris!

Debat0el Mapeig de les pràctiques culturals

No hi ha comentaris.