Publicat per 
Debat0el Qui sóc i d’on vinc? Júlia Gan
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el Relat de l’educació artística
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Publicat per
Debat0el Mapa de pràctiques culturals i artístiques
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el Mapeig de les pràctiques culturals
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el Presentació Joan Piñol Cuixart
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el Relat eduació artística
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat2el Relat de l’educació artística
- Martina Federico Batlle says:
Hola, Sergi!
M’ha agradat molt llegir el teu relat perquè crec que expliques molt bé aquesta idea que moltes vegades a l’escola fèiem activitats artístiques, però sense acabar de reflexionar gaire sobre què hi havia darrere del que fèiem. M’ha semblat molt interessant això que dius de la plàstica i la música com espais molt presents, però sovint més vinculats a decorar, preparar o fer activitats concretes que no pas a entendre l’art d’una manera més crítica. També m’he sentit identificada amb la part de la fotografia, perquè a mi també m’agrada molt i en el meu cas també té bastant a veure amb l’entorn familiar. Però sobretot m’ha agradat com expliques que és fora de l’escola on acabes trobant aquest espai més personal i propi dins l’art. Al final, moltes vegades és amb els anys quan realment entenem tot el que certes experiències ens han anat aportant i com això també acaba influint en la manera com volem mirar l’educació i en aquest cas l’art.
- Aida Cáceres Ruiz says:
M’ha agradat llegir el teu relat i un dels aspectes més destacables del text que he trobat, és la capacitat que tens per relacionar les teves experiències personals amb una mirada crítica sobre el paper de l’educació artística a l’escola. No et limites només a explicar records, sinó que també reflexiones sobre què significaven aquelles pràctiques i quines conseqüències han tingut en la teva manera d’entendre l’art avui.
També és molt interessant com identifiques no només el que vas viure, sinó també les absències de la teva educació artística. El fet de parlar de la manca d’anàlisi d’imatges, de debat crític o de connexió amb el context cultural aporta molta profunditat al relat. Aquesta mirada ajuda a entendre com l’escola pot transmetre determinades idees sobre l’art, fins i tot sense fer-ho de manera explícita.
Un altre punt fort del text és la part final, quan expliques la relació amb la fotografia. La manera com descrius aquest procés, vinculat a l’entorn familiar i a la construcció d’una mirada pròpia, dona al relat una dimensió molt personal i mostra clarament el pas de consumidor cultural a productor. Això connecta molt bé amb la reflexió final sobre la futura pràctica docent.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat1el Mapa de pràctiques culturals i artístiques
- David Pujol Creus says:
Hola Sergi!
M’ha agradat molt la sinceritat del teu mapa, sobretot quan reconeixes que tens més limitat l’art més “institucional” i que vius l’art de manera més quotidiana i digital. Crec que a molts ens passa el mateix: al final, la cultura la vivim amb la música que portem als auriculars o amb el mòbil a la mà.
M’ha cridat molt l’atenció com la fotografia et serveix per “transformar la mirada en narrativa visual”. Em sembla una definició brutal. Jo també penso que l’art hauria de servir per explicar la nostra pròpia història i no només per copiar models. Al meu relat explicava que l’escola era tan rígida que a vegades ens feia sentir una mica invisibles… Creus que aquesta llibertat que et dóna la càmera és precisament el que ens ajuda a construir la identitat que a l’escola no ens deixaven treure?
Merci!! ????
David
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat2el PAC 2 – Part 1: Mapeig de la pràctica cultural. La meva pràctica cultural: L’art del Bonsai
- Maria Teresa Llumà Gomera says:
que interessant! jo també estic en el mon del bonsai entre altres i em sembla molt interessant com has aplicat l’art del bonsai en la pràctica educativa!
- Glòria Domingo Julià says:
Bona tarda, David,
Trobo que és una idea molt original i bonica la manera com has representat la teva pràctica cultural i artística. Tots els conceptes que exposes i descrius crec que defineixen molt bé qui ets com a persona i com l’art forma part de tu.
També penso que té molt de mèrit que expliquis aquests conceptes amb tanta claredat i sensibilitat, especialment quan parles de l’art del bonsai. Es nota que hi ha dedicació, constància i una connexió personal molt profunda.
Moltes gràcies per compartir-ho amb nosaltres.
Glòria
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Bona nit, Amanda! Ara he llegit el teu relat i m’ha paregut molt interessant. Veig que des de petita has sentit l’art dins tu mateixa. Pel que comentes, es nota que ets una gran entusiasta de l’educació artística.
I referent al tema que menciones sobre el cant, encara ara continues anant a classe i formant-te? I una altra pregunta, quan vares començar a cantar, et posaves nerviosa?
Bona tarda Caterina i gràcies per les teves paraules!
Ja fa temps que vaig deixar les classes de cant, tot i que confesso que m’encantaven. Em vaig mudar i, amb el pas del temps, les prioritats econòmiques desgraciadament van passar a ser unes altres. I pel que fa al que comentes dels nervis… Sempre que m’ha tocat cantar davant d’algú m’he posat nerviosa. Ara ja no em passa tant, però al principi moltíssim. Demanava als meus amics i/o familiars que no em miressin directament perquè jo pogués començar a cantar i tot.
Bon dia Amanda,
El teu relat m’ha semblat molt interessant perquè expliques d’una manera molt clara com l’educació artística pot anar més enllà de l’escola i formar part de la construcció de la identitat personal. M’ha agradat especialment quan expliques que, a primària, la creativitat i la llibertat d’expressió eren més importants que el resultat final, ja que això ajuda molt a què els infants desenvolupin confiança i gaudeixin del procés creatiu.
També trobo molt enriquidor que incorporis les experiències extraescolars, com el ball i el cant, perquè mostres com l’art pot ser una forma d’expressió emocional i corporal molt potent. A més, és molt interessant la reflexió que fas sobre el Grau d’Animació Sociocultural, ja que evidencia que l’art també pot ser una eina professional per generar participació i cohesió social.
Finalment, comparteixo la teva reflexió sobre el fet que sovint l’art queda en un segon pla dins del sistema educatiu. Crec, igual que tu, que l’educació artística pot ajudar molt al desenvolupament emocional, creatiu i comunicatiu dels infants, i per això és important donar-li el valor que mereix a l’escola.
Hola, Amanda! És xulo aixó que expliques, jo també vaig fer un grau d’animació socioesportiva i crec que, tot i que sigui una branca una mica diferent, també és un aprenentatge molt pràctic i molt enriquidor en aquest aspecte. Al final són estudis on vius moltes experiències reals, molt moviment, molta participació i aprens molt fent. M’ha agradat llegir com expliques que l’art ha anat formant part de diferents etapes de la teva vida, perquè crec que moltes vegades no ens adonem que moltes coses que vivim de petits després les continuen amb els anys, i es molt bonic. També estic bastant d’acord amb això que dius sobre la importància de donar més valor a l’educació artística dins l’escola, perquè moltes vegades són espais on els infants poden expressar-se d’una altra manera i sentir-se molt còmodes, i és un fet imprescindible. A poc a poc t’adones que tot aquest recorregut acaba construint molt la manera com entenem després l’educació i en aquest cas com volem transmetre l’art als altres.