En aquesta entrega presento una indagació artística realitzada en un bar de proximitat, un entorn quotidià que he analitzat sota les nocions de límit, frontera i alteritat. He observat com aquest espai actua com un refugi personal davant del brogit exterior, posant l’atenció en aquells detalls sensorials que sovint passen desapercebuts en la pressa del dia a dia.

L’anàlisi s’ha articulat a través de la combinació de dos llenguatges: el sonor i el visual. El so gravat de la cafetera i el murmuri de l’ambient defineixen la identitat acústica de l’espai, configurant un “paisatge sonor” vinculat directament al context social. Visualment, he registrat elements com la mà agafant la tassa plena, el sucre escampat per la taula i, finalment, la tassa buida. Aquesta seqüència busca representar el pas del temps i el rastre humà en els objectes materials.

D’altra banda, la fotografia de la persona d’esquena és una decisió conscient per preservar l’anonimat en un lloc públic, evitant mostrar la cara per respectar la intimitat i actuar de manera ètica. Finalment, la imatge des de la taula cap a la finestra captura la “frontera” física i simbòlica entre l’interior recollit del bar i el moviment constant de l’exterior.

A través d’aquesta experiència, he après a mirar la quotidianitat amb una lent crítica. La principal dificultat ha estat capturar l’essència de l’espai sense caure en una fotografia purament documental, buscant una mirada més personal i reflexiva. Aquesta combinació de llenguatges m’ha permès construir un relat més sòlid sobre com habitem i signifiquem els nostres espais comuns

https://drive.google.com/drive/u/1/folders/1I0FrDf-poB6lRMKySMc73GSVG87qYPjR

Registre 1: On s’acaba el carrer (Collsuspina)

En aquest primer registre he volgut fixar-me en una cosa que veig cada dia: el límit on s’acaba el paviment del meu carrer i comença el camí de bosc. He triat l’últim fanal de la via perquè em sembla el símbol perfecte d’aquesta frontera. De nit, la llum marca fins on arriba “el poble” i on comença la foscor de la natura, creant una sensació d’inseguretat o d’aventura segons com t’ho miris. M’interessava veure com un objecte tan senzill pot canviar totalment la nostra percepció de l’espai i del territori.

Per analitzar-ho, he fet 5 fotos: una de nit per veure l’efecte del fanal i 4 de dia on es nota molt el tall visual entre l’asfalt i la terra. També he volgut captar el so d’aquest contrast per donar més profunditat a l’experiència. He gravat el soroll d’un cotxe passant per la zona urbana (uns 2 minuts i mig) i, com a contrapunt, l’activitat sonora del camí de terra, on el so del motor desapareix i és substituït pel cant constant dels ocells.

M’ha servit per adonar-me que les fronteres no són només línies en un mapa, sinó que es noten clarament en l’oïda i en la vista. La part més difícil ha estat gravar aquest ambient natural sense que el vent interferís en el micròfon, però crec que el contrast entre el trànsit i la fauna del bosc explica molt bé com ens sentim més protegits dins dels límits que nosaltres mateixos construïm.

Enllaç a la carpeta de Drive: https://drive.google.com/drive/u/1/folders/1PjUJ2RoXaS-ZhqgrOs7S8nvJH6J-TxAK

Hola a tothom!

Us comparteixo el meu relat autobiogràfic per a aquesta activitat. En ell faig un recorregut que va des de la rigidesa de la meva etapa escolar (on una portada creativa em va acabar a la paperera) fins a la meva pràctica actual: l’art del bonsai.

A través d’aquesta evolució, reflexiono sobre la importància de respectar els ritmes de cada infant i de valorar el procés per sobre del resultat “perfecte”. Espero que us agradi i estic amb moltes ganes de llegir les vostres experiències!

Hola a tothom! Us comparteixo el meu mapa conceptual per a aquesta PAC 2, on he volgut analitzar la meva passió pel bonsai no només com un hobby, sinó com una pràctica cultural plena de sentit. A través de l’esquema, connecto la paciència que requereix cuidar cada arbre amb les idees de Mar Oliver sobre la tècnica, i aprofito per reflexionar sobre com la meva pròpia biografia escolar (seguint a Aiello) i les crítiques de Vaquero a l’educació tradicional influeixen en la meva manera de veure l’art i la docència avui dia. Espero que us agradi veure com una tradició tan antiga pot ajudar a repensar l’educació artística a l’escola!

Bibliografia

Aiello, B., Iriarte, L., i Sassi, V. (2011, 8-10 d’agost). La narración de la biografía escolar como recurso formativo [Ponència]. VIII Encuentro de Cátedras de Pedagogía de Universidades Nacionales Argentinas, La Plata, Argentina.

Oliver Barceló, M. (2022). Perspectives sobre l’art i sobre l’educació artística [Recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

Vaquero, C., i Gómez del Águila, L. M. (2018). Educación artística, desconsideración social y falta de expectativas. Consecuencias de la reproducción como paradigma no-educativo. EARI. Educación Artística Revista de Investigación, (9), 220-236.